Locucions i sintagmes lliures
Aquests grups de mots, que tenen el valor semàntic d’un sol mot, s’escriuen separats i sense guionet.
- cafè amb llet, arc de Sant Martí, mal de cap, mosso/a d’esquadra
acord marc, alcalde/essa president/a, escola bressol, paraula clau
Entre els sintagmes lliures trobem expressions llatines, pròpies, especialment, del llenguatge acadèmic, jurídic i religiós:
alter ego, honoris causa, statu quo, a priori, de facto, in vitro, per capita, sine qua non, grosso modo (no a grosso modo), stricto sensu (no strictu senso), motu proprio (no motu propio ni muto propio)
(Vegeu-ne més exemples a l’apartat «Els manlleus».)
La formació del plural d’aquests mots depèn de la relació entre els noms que el formen.
Si la relació és de coordinació, fem el plural de tots dos noms. És el cas de alcalde/essa president/a: alcalde del municipi i alhora president del Ple municipal. Per tant, el plural és alcaldes/esses presidents/entes.
Altres exemples:
cels rasos, cosins/ines germans/anes, magistrats/ades jutges/esses, comptes corrents, pagues i senyals, porcs senglars, secretaris/àries interventors/ores, estats membres
No és el cas dels fiscals antidroga, ja que el segon component és invariable. Tampoc no diem pas mesures antidrogues, sinó mesures antidroga.
Si la relació és de subordinació, només fem el plural del primer element, que fa de nucli. És el cas de acord marc, amb què ens referim a un acord que és la base (o fa de marc) per a futurs acords; per tant, el plural és acords marc.
Altres exemples:
cafès amb llet, arcs de Sant Martí, mals de cap, mossos/es d’esquadra, bars restaurant, cafès concert, camions cisterna, carrils bici, ciutats estat, escoles bressol, granges escola, informes proposta, decrets llei, paraules clau (aspectes clau, peces clau, punts clau...), passos zebra, plans pilot, vagons restaurant