La dièresi
| Funcions | Exemples | Excepcions | Exemples |
|---|---|---|---|
| Indicar que es pronuncia la u dels grups gu i qu davant e o i | ambigüitat, lingüista, aqüífer, delinqüència
|
|
|
| Indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior | veïns, veïnal, genuïna, caïnita, països, traïció, increïble, cruïlla, Seül, oriünd, diürn, aïllar, europeïtzar, estudiïn, Raül, proïsme, continuïtat, | Quan la i o la u duen accent gràfic | veí, genuí, Caín, país, agraíem, traduíem |
| En els sufixos -isme, -ista | europeisme, europeista, egoisme, continuista | ||
| En les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la 3a conjugació | agrair, agraint, agrairem, agrairíem; maleir, deduint, produiran | ||
| Indicar que la i entre dues vocals forma síl·laba ella sola | conduïa, obeïen, intuïa, Isaïes | ||
| Darrere prefix o component d’un compost | antiincendis, coincidència, reintegrament, contraindicació | ||
| En les terminacions llatines -um, -us, i també en duumvir i triumvir | aquàrium, contínuum, mèdium; Màrius |
La i precedida de vocal d’alguns mots manllevats del llatí i el grec, com ara estoic, laic, heroi, arcaic, fluid, és pronunciada dins la mateixa síl·laba que aquesta; és a dir, totes dues formen un diftong: es-toic, laic, he-roi, ar-caic, fluid.
Aquest diftong es desfà amb la dièresi en la major part dels derivats amb els sufixos -itat, -isme, -itzar i similars, però no amb el sufix -al:
estoïcisme, laïcisme, heroïcitat, arcaïtzant, fluïditzar; laical, fluidal.
(Vegeu la nota de llengua 24. Novetats ortogràfiques II: Apostrofació i dièresi.)