La dièresi
Funcions |
Exemples |
Excepcions |
Exemples |
---|---|---|---|
Indicar que es pronuncia la u dels grups gu i qu davant e o i |
ambigüitat, lingüista, aqüífer, delinqüència
|
|
|
Indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior |
veïns, veïnal, genuïna, caïnita, països, traïció, increïble, cruïlla, Seül, oriünd, diürn, aïllar, europeïtzar, estudiïn, Raül, proïsme, continuïtat, |
Quan la i o la u duen accent gràfic |
veí, genuí, Caín, país, agraíem, traduíem |
En els sufixos -isme, -ista |
europeisme, europeista, egoisme, continuista |
||
En les formes d’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la 3a conjugació |
agrair, agraint, agrairem, agrairíem; maleir, deduint, produiran |
||
Indicar que la i entre dues vocals forma síl·laba ella sola |
conduïa, obeïen, intuïa, Isaïes |
||
Darrere prefix o component d’un compost |
antiincendis, coincidència, reintegrament, contraindicació |
||
En les terminacions llatines -um, -us, i també en duumvir i triumvir |
aquàrium, contínuum, mèdium; Màrius |
La i precedida de vocal d’alguns mots manllevats del llatí i el grec, com ara estoic, laic, heroi, arcaic, fluid, és pronunciada dins la mateixa síl·laba que aquesta; és a dir, totes dues formen un diftong: es-toic, laic, he-roi, ar-caic, fluid.
Aquest diftong es desfà amb la dièresi en la major part dels derivats amb els sufixos -itat, -isme, -itzar i similars, però no amb el sufix -al:
estoïcisme, laïcisme, heroïcitat, arcaïtzant, fluïditzar; laical, fluidal.
(Vegeu la nota de llengua 24. Novetats ortogràfiques II: Apostrofació i dièresi.)