La ela geminada
El que coneixem amb el nom de ela geminada és la representació gràfica d’un so real i viu en alguns parlars (per exemple, en fal·lera, til·la, xarel·lo, etc.), i també una reminiscència etimològica ben acordada al sistema fonètic català.
El punt entre les dues eles és volat, és a dir, més alt que el signe normal de puntuació; al teclat, l’obtenim pitjant simultàniament la tecla de les majúscules i la tecla del número 3.
En la separació de síl·labes a final de ratlla, cadascuna de les dues eles pertany a una síl·laba diferent i, per tant, se’n deixa una al final de la primera ratlla i l’altra va al començament de la segona. El punt volat es canvia per un guionet.
Cal distingir entre:
-
al·locució (‘discurs’) i elocució (‘manera d’articular els sons’; ‘tria de mots per a expressar els pensaments’)
-
al·ludir (‘referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la’) i eludir (‘evitar’)
-
anul·lar (‘tornar nul’) i anular (‘dit’; ‘relatiu a l’anell’)
-
estel·lar (‘relatiu als estels i a les estrelles artístiques’) i estelat (‘ple d’estels’)
-
rebel·lar-se (‘refusar l’obediència’) i revelar (‘fer visible’)
-
vil·la (‘casa’) i vila (‘població’)
Fem atenció a un grup de paraules d’ús freqüent que sovint s’escriuen incorrectament, amb ela geminada en lloc de ela: celebrar, elaborar, religió, selecció, solució, etcètera.
(Vegeu l’apartat «La ela geminada» del capítol «El llenguatge a Internet i a les xarxes socials, i la localització de productes informàtics».)