El català és la llengua que s’ha d’emprar normalment i de manera general a la Generalitat de Catalunya, a les diputacions, als consells comarcals, als ajuntaments i a totes les entitats locals, tant en les comunicacions internes com en la relació amb les persones físiques i jurídiques residents en l’àmbit lingüístic del català. Aquest principi també és aplicable a les institucions i a les empreses que en depenen, i, en general, a qualsevol altra corporació pública. Els ciutadans tenen dret a rebre les comunicacions i notificacions en castellà si així ho demanen.

El marc jurídic actual de la llengua catalana ve determinat per la Constitució espanyola del 1978 i per l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006. La norma que desplega aquest marc jurídic és la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística. 

A banda d’aquests preceptes normatius hi ha altres textos legislatius específics que també es pronuncien sobre l’ús de la llengua catalana en l’àmbit de l’Administració.