Les determinacions d’espai
Quan ens referim a un lloc, l’introduïm gairebé sempre amb una preposició.
L’Ajuntament és al carrer Major.
Només si l’espai es fa explícit amb un adverbi de lloc, l’ús de la preposició és facultatiu.
- Eren dalt.
Eren a dalt.
Seguiu avall.
Seguiu cap avall.
Les determinacions d’espai es refereixen bàsicament als quatre casos següents:
1. L’indret on una persona, una cosa o una acció es produeixen o s’esdevenen. S’expressa habitualment amb les preposicions a o en.
- El trobareu a l’oficina de recaptació.
Això s’ha de desar en aquell arxivador.
Aquesta circumstància també es pot expressar amb dins (o dintre) i dins de.
2. L’indret d’on o des d’on una persona, cosa o una acció es produeixen, provenen o arriben. S’expressa habitualment amb la locució prepositiva des de o amb la preposició simple de.
- Han portat això del magatzem.
Vindran directament de / des de Sant Celoni.
Des d’ / D’aquell turó es poden veure els pobles del voltant.
Cal evitar l’abús de la combinació des de per a indicar l’agent o el responsable d’una acció (vegeu el text destacat «Despersonalització del subjecte» de l’apartat, «Emissor», a «Tractaments personals i tractaments protocol·laris»).
- Des de la Secretaria ens demanen retornar els formularis.
Des de la Regidoria de Transport i Mobilitat s’ha organitzat una jornada de participació ciutadana.
En aquests casos, eliminem la preposició i fem visible el subjecte:
- La Secretaria ens demana que retornem els formularis.
La Regidoria de Transport i Mobilitat ha organitzat una jornada de participació ciutadana.
3. L’indret cap (a) on o fins on una persona, una cosa o una acció es produeixen, van, s’orienten o s’adrecen. S’expressa habitualment amb les preposicions a, en, cap, cap a, fins, fins a.
- Els paquets s’han d’enviar a l’escola.
Quan arribareu en aquell carrer, heu d’agafar el camí de l’esquerra.
Feu-les entrar en aquest despatx.
Arribarem fins a la font.
Les ruïnes són cap als afores de la vila.
Anem cap amunt. (però també Anem amunt)
Hauran de tornar fins dalt. (però també fins a dalt)
4. L’indret per on una persona, una cosa o una acció es produeixen o passen per arribar a un altre punt. S’expressa habitualment amb la preposició per.
- Passeu per aquest cantó.
Llegiu atentament el full d’instruccions per davant i per darrere.