El complement directe i la preposició ‘a’
Com hem vist a l’apartat «Verbs transitius i verbs intransitius», la regla general és que el complement directe no s’introdueix amb la preposició a. No obstant això, hi ha uns quants casos en què aquest complement porta obligatòriament, o pot portar, aquesta preposició. Això passa sobretot quan el complement directe no ocupa la seva posició habitual (darrere del verb) i quan certs quantificadors fan la funció de complement directe.
- La preposició és obligatòria davant els pronoms personals forts (jo, tu, ell, nosaltres...).
La notícia ha afectat molt la família. A ell, també.
Fora dels casos en què s’elideix el verb, com en l’exemple anterior, els pronoms forts apareixen duplicats per un pronom feble.
La notícia ha afectat molt la família. A ell també l’ha afectat.
Fins i tot, si el complement directe no és un pronom fort, però apareix duplicat per un pronom feble de primera o segona persona, també sol anar introduït per la preposició a.
Els canvis ens afectaran sobretot als especialistes d’aquesta matèria.
- La preposició és obligatòria davant de certs quantitatius (molts, pocs, bastants, uns quants) i indefinits (uns quants, uns, uns altres, etc.) en plural quan no porten cap nom al darrere; és a dir, quan s’usen com a pronoms.
- Avui dia això només sorprèn a uns quants.
Això afectarà a molts.
Ara bé, no es fa servir la preposició si porten el nom al darrere o quantifiquen un nom implícit representat pel pronom en; és a dir, quan s’usen com a adjectius.
- Avui dia això només sorprèn uns quants col·legues.
Avui dia això només en sorprèn uns quants.
Això afectarà molts ciutadans.
Això n’afectarà molts.
- La preposició és optativa davant els quantificadors referits a persones tothom, ningú, cada u, cadascú, qualsevol, ningú, algú, etc.; és a dir, quan s’usen com a pronoms.
- La cap rep (a) tothom que ho demana.
De la teva colla, no he vist (a) ningú.
Ara bé, no es fa servir la preposició quan el quantificador algú no té un referent concret, és a dir, no designa un membre d’un conjunt conegut:
- Necessitem algú que cregui en el projecte.
Necessitem a algú que cregui en el projecte.
- La preposició és obligatòria quan s’altera l’ordre bàsic de l’oració i es produeixen ambigüitats.
a) Si el subjecte se situa darrere del verb i del complement directe.
- A la propera legislatura rellevarà a l’alcalde la regidora d’Urbanisme.
(compareu amb La regidora d’Urbanisme rellevarà l’alcalde a la propera legislatura)
No hauria de poder vèncer mai a la raó la força bruta.
(compareu amb La força bruta no hauria de poder vèncer mai la raó)
b) Si el complement directe humà o animat està dislocat a l’esquerra o a la dreta de l’oració.
- Als empleats això els irrita molt.
(compareu amb Això irrita molt els empleats)
Ja els han avisat, als participants.
(compareu amb Ja han avisat els participants)
En general, però, es prescindeix de la preposició si el verb té persona o nombre diferents dels del complement.
Les teves germanes, nosaltres les durem en cotxe.
c) Si el complement directe és animat i apareix després d’un complement de règim molt complex.
- He convidat a celebrar una festa sorpresa en una casa rural al teu germà.
(compareu amb He convidat el teu germà a celebrar una festa sorpresa en una casa rural)
- La preposició és obligatòria davant dels pronoms interrogatius qui, quin i quants, si hi ha possibilitat de confusió entre el subjecte i el complement directe, com en els exemples següents:
- A qui estima la mare?
(compareu amb Qui estima la mare?)
A quin jugador triarà en Miquel?
(compareu amb Quin jugador triarà en Miquel?)
Ara bé, si el subjecte i el verb no coincideixen en nombre i persona, no es poden confondre i, per tant, no hi ha ambigüitat. En aquests casos, se sol prescindir de la preposició.
- Quins jugadors heu triat per al partit de demà?
és preferible a
A quins jugadors heu triat per al partit de demà?
Qui elegim?
és preferible a
A qui elegim?
- En les oracions relatives no restrictives, la preposició és obligatòria davant el pronom relatiu qui.
Han parlat amb la delegada, a qui tots coneixeu.
El relatiu que és la forma més habitual.
Han parlat amb la delegada, que tots coneixeu.
En les oracions relatives restrictives utilitzem a qui amb antecedent animat, sobretot si el subjecte és postverbal i hi ha coincidència de nombre i persona:
Coneixes la persona a qui ha contractat l’Anna?
El relatiu qui precedit de la preposició apareix també amb verbs amb sentit causatiu, especialment en els psicològics, encara que no hi hagi possibilitat d’ambigüitat.
He rebut el suport dels companys a qui ha disgustat la notícia.
És opcional si es tracta d’una oració substantiva, és a dir, si el pronom qui es pot substituir per ‘la persona que’:
- Han triat (a) qui tenia més bon currículum.
L’Ajuntament sancionarà (a) qui no compleixi la normativa.
- La preposició només és obligatòria davant el pronom relatiu el qual, la qual, els quals i les quals quan cal evitar l’ambigüitat amb el subjecte.
- Lliurarà el premi la directora, a la qual acompanyarà el secretari.
(sense la preposició podríem interpretar que és la directora la que acompanya el secretari, i no a l’inrevés)
No ho va dir a la procuradora, a la qual sempre criticava.
(sense la preposició podríem interpretar que la procuradora sempre criticava, i no que era criticada.)
Ara bé, aquest pronom va precedit de la preposició a si la relativa és especificativa.
He vist el científic al qual va premiar el jurat dijous passat.
En general, aquest relatiu no duu preposició:
- Han visitat les aules de ponent, les quals van ser remodelades.
Hi assistiran tots els col·laboradors, els quals van ser nomenats per l’exregidora.
- La preposició és obligatòria en construccions paral·leles a d’altres en què el complement directe s’introdueix amb la preposició.
- M’ha felicitat a mi i al Roger.
(compareu amb Ha felicitat el Roger)
Estima tant al seu fill com a tu.
(compareu amb Estima el seu fill)
(La preposició obligatòria davant dels pronoms personals forts mi i tu fa que també n’hagi de dur el Roger i el seu fill, atès que són construccions paral·leles.)
També en les respostes a preguntes amb l’interrogatiu a qui.
- A qui visitarà l’alcalde? A la regidora.
(compareu amb L’alcalde visitarà la regidora)
(La preposició obligatòria davant del pronom interrogatiu qui fa que també n’hagi de dur la regidora, atès que són construccions paral·leles.)