Canvi i caiguda de preposicions
El canvi de les preposicions en i amb per a o de davant d’infinitiu es produeix sobretot en el complement dels verbs de règim preposicional, que hem explicat al subapartat «Davant d’infinitius i la conjunció que».
Cal tenir en compte que la preposició amb, davant d’infinitiu, pot encapçalar un complement de mitjà o instrument, que no és de règim preposicional. En aquest cas la preposició amb es canvia per de en els registres formals.
- Han amenaçat amb controlar les entrades i les sortides.
Han amenaçat de controlar les entrades i les sortides.
Els predicats haver-n’hi prou, tenir-ne prou, bastar i fer (en el sentit de ‘ser suficient a algú’) també regeixen la preposició amb.
Amb un canvi de norma, n’hi haurà prou / en tindran prou / els bastarà / ja faran
En aquests casos, es pot mantenir la preposició amb davant infinitiu en tots els registres:
- En tindran prou amb canviar la norma / Amb canviar la norma, en tindran prou
No n’hi ha prou amb llegir les conclusions / Amb llegir les conclusions, no n’hi ha prou
I, depenent de l’ordre dels elements, es pot utilitzar la preposició de:
- ü En tenen prou, de canviar la norma
û De canviar la norma, en tenen prou
- ü No n’hi ha prou de llegir les conclusions
û De llegir les conclusions, no n’hi ha prou
En canvi, la preposició amb no es canvia mai en predicats simètrics del tipus tenir relació i tenir a veure:
- Guanyar un concurs no sempre té relació / té a veure amb la competència
Guanyar un concurs no sempre té relació / té a veure amb ser competent
Finalment, en els registres formals, la preposició en es canvia per a o de quan el complement d’un nom com interès, desinterès, insistència, confiança o dificultat, o d’algunes expressions com ser el primer / el segon / l’últim / l’únic, etc., és un infinitiu:
- Tenen interès a / d’arribar a un acord
La insistència dels empleats a / de delimitar les funcions ha estat molt positiva
Va ser l’única a / d’oposar-s’hi
Són els primers a / d’entendre la complexitat de la situació
Hem posat tot el nostre esforç a acabar el projecte
La caiguda de les preposicions es refereix a l’elisió de a, de, en i amb davant la conjunció que:
- ü En cas que s’estableixi una pròrroga, rebreu una comunicació.
û En cas de que s’estableixi una pròrroga, rebreu una comunicació.
- ü No hi ha manera que entenguin la situació.
û No hi ha manera de que entenguin la situació.
Això passa sempre davant d’una oració introduïda amb la conjunció que:
- Els preocupa la idea que no hi hagi pressupost
Conscient que n’era responsable, va dimitir
La confiança que aprovaria era excessiva
Confiat que aprovaria, no va estudiar
No estan conformes que els privin d’aquesta informació
En aquests exemples les oracions subordinades depenen d’un nom o d’un adjectiu (idea, conscient, confiança, confiat, conformes). Altres vegades les oracions encapçalades amb la conjunció que fan de complement de verbs de règim preposicional, com hem vist al subapartat «Davant d'infinitius i la conjunció que».
La caiguda de les preposicions, a excepció de a, és general en tots els registres. Tanmateix, en registres informals i estils pròxims a la llengua espontània és habitual el contacte de la preposició a i la conjunció que; en el cas de les altres tres preposicions el contacte és possible.
Certament, la caiguda de les preposicions, sobretot la preposició a i, en alguns casos, de, pot donar lloc a construccions forçades o ambigües. La llengua, però, disposa de prou recursos per a evitar el contacte d’una preposició àtona amb la conjunció que i obtenir una redacció clara:
- Amb un sintagma nominal com el fet, el dret, la idea, la possibilitat o un altre
- La solució proposada consisteix que els voluntaris s’organitzin en grups de cinc > La solució proposada consisteix en el fet que els voluntaris s’organitzin en grups de cinc
Els residents d’altres països no renuncien que puguin votar > Els residents d’altres països no renuncien al vot / Els residents d’altres països no renuncien al dret a vot (o al dret de vot)
- Amb un infinitiu
- Volem contribuir que els tràmits siguin els mínims > Volem contribuir a aconseguir que els tràmits siguin els mínims
La solució proposada consisteix que els voluntaris s’organitzin en grups de cinc > La solució proposada consisteix a organitzar els voluntaris en grups de cinc
Els residents d’altres països no renuncien que puguin votar > Els residents d’altres països no renuncien a poder votar
- Amb altres construccions:
El document és un advertiment que la gent no consumeixi begudes ensucrades > El document és un advertiment perquè la gent no consumeixi begudes ensucrades
Quan se sap que les preposicions àtones a, de, en i amb cauen davant la conjunció que, de vegades es pot pensar que amb un accent (què) podem mantenir les preposicions. I això és un error greu: no podem fer passar un relatiu o pronom interrogatiu (què) per una conjunció (que).
- û Volem contribuir a que els tràmits siguin els mínims
û Volem contribuir a què els tràmits siguin els mínims
- û La confiança en que aprovaria era excessiva
û La confiança en què aprovaria era excessiva
En canvi, Els objectius a què volem contribuir (pronom relatiu) i En què tenia confiança? (pronom interrogatiu).
(Vegeu el quadre de l’apartat «La conjunció copulativa que».)