El verb
En totes les formes verbals optem per les variants que el DIEC considera principals: cabre, caldre, doldre, tenir, valer, venir, treure (i tots els seus derivats), etc., en comptes de caber, caler, doler, tindre, valdre, vindre, traure, etcètera.
Preferim el verb ser en aquesta forma, tot i que el diccionari normatiu la considera secundària de ésser. Reservem la forma ésser per al substantiu: l’ésser humà, els éssers vius.
En el participi i el gerundi del verb ser o ésser adoptem les formes principals previstes per la normativa: estat i essent. I és que la forma sent coincideix amb el present d’indicatiu del verb sentir, que en certs casos pot induir a equívoc.