Les preposicions ‘a’ i ‘en’
Davant les determinacions de lloc les preposicions a i en es poden considerar fins a un cert punt intercanviables en alguns casos.
La preferència per l’una o per l’altra depèn sobretot de la mena d’espai a què ens referim (físic o figurat) i de l’element posterior a la preposició (article definit, demostratius, indefinits, quantificadors, etc.).
| Lloc físic
| Destinació (situacions dinàmiques) En general, s’utilitza la preposició a.
Es prefereix la preposició en davant de un, algun o un demostratiu (per evitar el contacte entre dues vocals).
Localització (situacions estàtiques) Es prefereix la preposició a davant d’articles definits, de l’adjectiu i pronom interrogatiu quin, dels topònims i d’expressions amb llocs únics o prou delimitats per als interlocutors (equivalents a topònims).
Però si el topònim s’utilitza amb complement tant es pot fer servir a com en: Història obrera a / en la Terrassa industrial de finals del segle xix Es prefereix la preposició en davant de noms sense determinant, article indefinit, demostratius, quantificadors i els pronoms relatius què i qual:
Davant de tot es pot usar a o en, però s’usa a en l’expressió a tot arreu:
|
| Lloc figurat | Parlem de lloc figurat quan la localització s’allunya d’un significat físic clar i s’acosta més a altres significats (temps, matèria o manera) En general, s’utilitza la preposició en.
En certs contextos alterna amb a:
|