Sigles i acrònims
La sigla és la representació abreujada de certes denominacions, habitualment formada per les lletres inicials, amb majúscules, sense punts i sense espais entremig, dels mots que les integren, llevat d’articles, preposicions i conjuncions. S’utilitzen com a equivalents de les denominacions que representen i tant poden ser noms propis com comuns.
CIJ | Centre d’Informació Juvenil |
UB | Universitat de Barcelona |
AD | autorització de despesa |
IAE | impost sobre activitats econòmiques |
ONG | organització no governamental |
ODS | objectius de desenvolupament sostenible |
Però no sempre es formen tan estrictament, perquè la intenció és que siguin llegibles i que no es confonguin amb altres sigles o mots.
ADN | àcid desoxiribonucleic |
TV | televisió |
R+D | recerca i desenvolupament |
Un subconjunt de les sigles molt semblant gràficament és l’acrònim, que es forma amb la màxima llibertat mitjançant fragments dels mots que formen part de la denominació desenvolupada, amb la finalitat de poder ser pronunciat sil·làbicament.
MACBA | Museu d’Art Contemporani de Barcelona |
OBNEO | Observatori de Neologia |
INCAVI | Institut Català de la Vinya i el Vi |
TeDIBA | servei de tramitació d’expedients de la Diputació de Barcelona |
De vegades la sigla o l’acrònim es converteixen en l’única forma (o la més divulgada) amb què s’identifica una institució o un producte, fins al punt que es converteix en una paraula que s’incorpora a la llengua general. El pas de sigla o acrònim a nom propi o comú no es fa de cop i volta, sinó que segueix un procés en què intervenen diversos factors que determinen la incorporació a la llengua general.
light amplification by stimulated emission of radiation > LASER > làser, làsers
(Vegeu l’apartat «Paraules noves».)