Paraules noves
Constantment, la llengua crea paraules noves per a denominar conceptes nous que el progrés del coneixement científic i els canvis de l’entorn social generen. Paraules noves per a denominar conceptes nous: els anomenats neologismes:
els mòbils intel·ligents i les ciutats intel·ligents, les tauletes, la wiki, un espai wifi, el ratolí, el coixinet, el correu brossa, una autofoto, els bloguers, els brífings i els contrabrífings, el bàner, els gestors de comunitats, la bioeconomia, els mileuristes, l’assetjament psicològic i l’assetjament immobiliari, l’ecotaxa i l’ecohotel, l’empoderament, la bretxa digital, la nanotecnologia, el sincrotró, el boirum i la pluja àcida, els vehicles híbrids i un vol xàrter, aliments de quilòmetre zero, la quarta edat, R+D+I, etcètera.
Generalment, els neologismes provenen de la llengua predominant en un determinat àmbit d’especialitat.
En el lèxic musical, per exemple, són universalment adaptats i acceptats els italianismes (adagio, allegro i allegretto, andante, soprano i mezzosoprano, prima donna, crescendo i diminuendo, camerino, etc.), com en el de la cuina ho són els gal·licismes (foie-gras, fondue, menú, etc.).
No cal dir que l’anglès és la llengua d’origen de la major part dels productes i els conceptes que a hores d’ara ens arriben.
Les llengües s’han dotat de canals normatius i de fixació, i els òrgans que les regeixen tenen la responsabilitat de parar atenció a les novetats i a les necessitats dels parlants.
El TERMCAT, creat el 1985 pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans, treballa pel desenvolupament terminològic i s’ocupa, entre altres aspectes, de la normalització dels neologismes del lèxic d’especialitat (tècnic, científic i humanístic). La seva tasca s’emmarca en el procés de normalització de la llengua catalana i en el context global de la societat del coneixement, la diversitat i el multilingüisme.
El Consell Superior del TERMCAT té la responsabilitat de fixar cada terme després d’un estudi lingüístic, terminològic i social, i d’un intercanvi d’opinions amb els especialistes de l’àmbit de què es tracti. El resultat és un terme clar, precís, simple, sense ambigüitats i conforme a l’estructura pròpia de la llengua.
A la Diputació de Barcelona el criteri és utilitzar el terme català dels neologismes, per a la qual cosa hem de consultar els recursos terminològics que ofereix el TERMCAT: el Cercaterm i la Neoloteca. A la llarga, els termes es perceben amb naturalitat i queden fixats a la llengua.
El Cercaterm és un servei de consultes en línia que ajuda a resoldre qualsevol dubte terminològic.
Pel que fa a la detecció de terminologia nova o en ús en altres llengües i les noves propostes d’equivalències en català, el Consell Supervisor destria la forma més coherent amb els patrons de formació de neologismes terminològics de la llengua catalana des d’una perspectiva lingüística, terminològica i de l’ús. Tots els neologismes normalitzats es poden consultar a la Neoloteca.
Finalment, la col·lecció «Diccionaris en línia» aplega diccionaris dels àmbits de les ciències humanes, les ciències de la vida i de la salut, les ciències jurídiques i econòmiques, els esports, i la indústria i la tecnologia.
Els mecanismes que té la llengua per a crear paraules noves són la derivació, la composició, la lexicalització de sigles i l’adaptació dels anomenats manlleus.
(Sobre l’ús del guionet en les paraules derivades i compostes, vegeu l’apartat «Amb guionet o sense».)