Símbols

El símbol és un signe gràfic que serveix per a designar una paraula o un valor, com ara els punts cardinals, les magnituds físiques, les unitats de pesos, mesures i monedes, o els elements químics.

Aquestes abreviacions són una convenció adoptada i avalada per organismes normalitzadors reconeguts internacionalment, i per això mateix permeten la comprensió interlingüística en els àmbits de la ciència i la tècnica.

L’escriptura dels símbols segueix les convencions següents:

• S’escriuen sense punt (llevat que es tracti d’un punt final de línia) i són invariables (no tenen marca de plural).

• Quan els símbols acompanyen xifres que expressen quantitats, s’ha de deixar un espai entre la xifra i el símbol, incloent-hi els símbols % (tant per cent), ‰ (tant per mil) i ° (grau, llevat que aparegui la rodoneta tota sola perquè es tracta d’un angle), contràriament al que acostumen a fer alguns diaris.

En qualsevol cas, no es pot separar, en un canvi de ratlla, el símbol de la quantitat a la qual acompanya.

Els símbols referits a una unitat només es poden fer servir quan formen part d’una fórmula o quan aquesta unitat s’expressa amb xifres.

• S’escriuen amb minúscula els símbols de les unitats de mesurament; i amb majúscula inicial, els símbols dels elements químics, de les unitats de mesurament que han pres el nom d’una persona, de les monedes (que poden portar més d’una majúscula) i dels punts cardinals.

Hi ha casos en què es combinen majúscules i minúscules (fins i tot a començament de línia) d’una manera sorprenent.

El litre es pot representar de dues maneres: l o L, però es recomana de fer servir la ela majúscula per a evitar la confusió amb el número 1.

Dins un text amb majúscula, els símbols es mantenen en la tipografia que els correspongui (per exemple, amb lletra minúscula).

• Davant els símbols no s’apostrofa mai cap partícula, ni l’article singular (el, la) ni la preposició de, independentment de com es pronunciï el que ve al darrere.