Monografies
Les monografies són publicacions no seriades que contenen un text complet i homogeni en un sol volum o bé en un nombre limitat de volums. En aquesta classificació s’inclouen els llibres i les parts o els capítols d’un llibre, i les normes.
Cognom, Nom o Organisme Responsable. Títol: Subtítol. Núm. d’edició. Lloc d’edició: Editorial, any. (Col·lecció; número)
Responsabilitat principal o autoria
El cognom o els cognoms s’escriuen en versaleta, i a continuació, després d’una coma, el nom en rodona. Si el cognom va precedit d’una partícula, s’escriu en rodona minúscula darrere el nom.
Miquel i Llopis, Anna de.
Quan la responsabilitat d’una referència bibliogràfica recau en més d’un autor (però no més de tres), els noms se separen amb punt i coma.
Graells, Jordi; Vives, Núria.
Quan hi ha més de tres autors es posa el primer autor (segons l’ordre en què apareixen a la publicació) i l’abreviatura et al. (et alii, ‘i altres’) en cursiva i entre claudàtors. No és recomanable de posar Diversos, ni les sigles incorrectes AAVV, DDAA o AADD.
Mestres, Josep M. [et al.].
En determinades obres col·lectives, no hi ha estrictament una autoria personal i qui hi consta és la persona responsable de l’edició, la coordinació, la compilació o la direcció. En aquests casos, darrere del cognom i del nom cal escriure entre parèntesis l’abreviatura corresponent: ed., coord., comp., dir., etc. Cal recordar que aquestes abreviatures no varien, tant si es tracta d’una persona o més d’una, com d’un home o una dona.
- Cabré, M. Teresa; Payrató, Lluís (ed.). Documents de planificació lingüística: Memòria dels programes de postgrau de planificació lingüística impartits a la Universitat de Barcelona durant el període 1987-1993. Barcelona: PPU: Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Secció Lingüística Catalana, 2000. (Lingüística Catalana; 4)
- Martí, M. Antònia (coord.). Les tecnologies del llenguatge. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya, 2001. (Manuals; 53)
- Riba, Oriol (dir.). Vocabulari de mineralogia. Barcelona: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, 2000.
Quan l’autoria recau en un organisme, si aquest organisme té entitats subordinades, es fan constar darrere la unitat immediatament superior, en ordre descendent i separades per punt.
Diputació de Barcelona. Àrea d’Hisenda i Recursos Interns. Intervenció General. Servei d’Assistència a la Gestió Econòmica Local. Gestió patrimonial: Manual de normes i procediments. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2015.
Si hem d’esmentar el traductor, el curador de l’obra o qui n’ha confegit les notes o el pròleg, utilitzem una d’aquestes fórmules, precedida i seguida d’un punt.
Shakespeare, William. Enric V. Pròleg, traducció i notes de Salvador Oliva. Barcelona: Vicens Vives, 1984. (Obra Dramàtica Completa de William Shakespeare; 10)
El títol del llibre
El títol s’escriu en cursiva i se separa de l’autor amb un punt.
Parcerisas, Francesc. Calendari llaminer.
En cas d’haver-hi un subtítol, s’escriu en cursiva i se separa del títol amb dos punts en rodona. La inicial del primer mot del subtítol s’escriu amb majúscula.
Bastart, Jordi. Costa de Barcelona: Guia turística.
El número d’edició
Si l’obra és la primera edició, no s’ha d’explicitar; només indiquem la segona edició i les posteriors. S’escriu el número de l’edició a continuació del títol, precedit d’un punt, amb l’ordinal abreujat, sense punt (2a, 3a, 5a…), i l’abreviatura ed. (‘edició’), també en rodona.
Koontz, Christie; Gubbin, Barbara A. B. (ed.). Directrius de l’IFLA per al servei de les biblioteques públiques. 2a ed., rev. Barcelona: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, 2013.
El número de volum
Quan una obra consta de dos volums o més, la informació del número de volum es fa constar després del títol. S’escriu l’abreviatura vol. (‘volum’) en rodona i el número del volum amb xifres aràbigues.
Masana, Heribert. 100 gegants: Petita guia dels gegants de Catalunya. Vol. 2. Barcelona: El Cep i la Nansa, 2014.
Quan es referencia un volum que té títol propi, es fa constar el número del volum després del títol general, precedit per un punt. S’escriu, en rodona, l’abreviatura vol. i el número del volum amb xifres aràbigues. A continuació s’escriu, en cursiva, el títol del volum, precedit per dos punts.
Closa, Joan; Lacuesta, Raquel (dir.). Restaurar o reconstruir. Vol. 1: Actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local en els monuments: Memòria SPAL 2002-2012. Barcelona: Diputació de Barcelona. Àrea de Presidència. Gabinet de Premsa i Comunicació, 2014. 625 p.
El peu editorial
S’escriu el nom de la població on s’ha editat el llibre, seguit de dos punts; a continuació el nom de l’editorial, seguit d’una coma i, finalment, l’any de l’edició, i s’acaba amb un punt.
Vicens, Albert (coord.). Sant Llorenç del Munt i l’Obac: 30 excursions amb encant. Sant Vicenç de Castellet: Farell, 2014.
Si hi ha més d’una editorial, se separen amb dos punts.
Vigués, Ezequiel. Teatre de putxinel·lis. Pròleg de Xavier Fàbregas. Barcelona: Institut del Teatre: Edicions 62, 1976. (Monografies de Teatre; 2)
El nombre de pàgines
Si es vol fer constar el nombre de pàgines, cal fer-ho amb una xifra aràbiga precedida d’un punt i seguida de l’abreviatura p. (‘pàgines’) en rodona. Els milers se separen amb punt.
Gràcia, Marc; Ordóñez, José Luis (coord.). Les pinedes de pi pinyer. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2013. 167 p.
La col·lecció
La col·lecció se cita entre parèntesis, amb el nom de la col·lecció en primer lloc i després, separat per un punt i coma, el número que l’obra hi ocupa. Les inicials de noms, adjectius, adverbis i verbs van amb majúscules. El número de la col·lecció es compon amb xifres aràbigues.
Llobet, Toni. Flora i fauna del Parc Natural del Montseny. 2a ed. Figueres: Brau, 2012. (Guies Il·lustrades de Natura; 4)