La conjunció copulativa ‘que’
La conjunció que no té cap mena de contingut; simplement uneix l’oració principal amb la subordinada.
- L’escola necessita que les famílies s’hi impliquin.
Han dit que ho faran.
Ens hem d’afanyar, que arribaran aviat.
És incorrecte ometre la conjunció que introductora de frases subordinades substantives equivalents a això.
- û Us demanem llegiu atentament aquestes indicacions.
ü Us demanem que llegiu atentament aquestes indicacions.
(= Us demanem això.)
- û Confiem sabreu resoldre aquesta situació amb imparcialitat.
ü Confiem que sabreu resoldre aquesta situació amb imparcialitat.
(= Confiem en això.)
- û Us agrairem estudieu les esmenes tan aviat com sigui possible.
ü Us agrairem que estudieu les esmenes tan aviat com sigui possible.
(= Us agrairem això.)
(Vegeu també l’apartat «Canvi i caiguda de preposicions».)
Cal distingir les diferents significacions de que (sense accent, pronunciat amb vocal neutra) i què (amb e oberta accentuada).
que | conjunció |
|
pronom relatiu, substituïble per el qual, la qual, els quals, les quals en les oracions especificatives |
| |
adverbi, que modifica un adjectiu o un altre adverbi |
| |
què | pronom interrogatiu, equivalent a quina cosa |
|
pronom relatiu, sempre precedit de preposició i intercanviable per el qual, la qual, els quals, les quals |
|
(Vegeu l’apartat «Pronoms relatius».)