Verbs de règim preposicional
Certs verbs demanen un complement introduït per una preposició (el complement preposicional): contribuir (a), penedir-se (de), informar (de o sobre), consistir (en), trigar (en), ajudar (a), entre moltíssims altres.
- Aquestes actuacions han contribuït a la cohesió del barri.
Es penedeixen dels acords que van adoptar.
La solució consistirà en la venda de participacions.
Es conformen amb el suport institucional.
Davant d’infinitius i la conjunció ‘que’
Quan el complement de règim d’una oració construïda amb algun d’aquests verbs és una oració subordinada d’infinitiu, les preposicions a i de es mantenen, però les preposicions en i amb canvien en a o de (sovint qualsevol de les dues) en els registres formals.
- Aquestes actuacions han contribuït a la cohesió del barri.
Aquestes actuacions han contribuït a cohesionar el barri.
- Es penedeixen dels acords que van adoptar.
Es penedeixen d’haver adoptat aquells acords.
- La solució consistirà en la venda de les participacions.
La solució consistirà a vendre les participacions.*
- No han trigat gens en la resposta.
No han trigat gens a respondre.*
- Confien en el retorn.
Confien a / de tornar ben aviat.**
- Es conformen amb el suport institucional.
Es conformen a / de rebre el suport institucional.
- No estan d’acord amb l’aplicació del nou protocol.
No estan d’acord a / d’aplicar el nou protocol.
- Compten amb l’aprovació d’un nou pressupost.
Compten a / d’aprovar un nou pressupost.**
També hi ha algun verb que, a més de la preposició a, pot portar la preposició per.
- S’han interessat en el nou projecte.
S’han interessat a / per col·laborar en el nou projecte.
* És general el canvi de en per a (i no de) amb verbs com ara afanyar(-se), basar(-se), capficar-se, complaure’s, consistir, entossudir-se, exercitar-se, interessar-se, invertir, tardar, trigar o vacil·lar.
** De vegades és possible el complement sense preposició: Confien tornar ben aviat, Compten aprovar un nou pressupost.
Malgrat això, la preposició amb es manté amb predicats del tipus tenir relació, tenir a veure.
Parlar molt en públic no té relació / res a veure amb dominar l’oratòria.
Amb les expressions haver-n’hi prou i tenir-ne prou podem utilitzar les dues preposicions.
No n’hi ha prou amb treballar, cal fer-ho bé (o No n’hi ha prou de treballar).
Malgrat els règims preposicionals, davant la conjunció que, en català
—diferentment del que fa el castellà— la preposició desapareix.
- ü Aquestes actuacions han contribuït que el barri es cohesioni.
û Aquestes actuacions han contribuït a que el barri es cohesioni.
- ü Ens han informat que l’acte s’ha suspès.
û Ens han informat de que l’acte s’ha suspès.
- ü La solució consistirà que els socis venguin participacions.
û La solució consistirà en que els socis venguin participacions.
- ü Es conformen que les institucions els donin suport.
û Es conformen amb que les institucions els donin suport.
Si l’oració que introdueix la conjunció està dislocada, la preposició cau igualment.
- ü No dubto que em diu la veritat.
ü Que em diu la veritat, no en dubto pas.
ü No en dubto pas, que em diu la veritat.
- û No dubto de que em diu la veritat.
û De que em diu la veritat, no en dubto pas.
û No en dubto pas, de que em diu la veritat.
Si aquestes frases ens resulten forçades o ambigües, tenim prou recursos per a aconseguir una redacció més clara.
- Aquestes actuacions han contribuït a la cohesió del barri.
Ens han informat de la suspensió de l’acte.
La solució consistirà en el fet que els socis venguin les participacions.
Es conformen a rebre el suport de les institucions.
(Vegeu l’apartat «Canvi i caiguda de preposicions».)
En aquesta pàgina