L’ús dels verbs ‘ser’ i ‘estar’
Els verbs ser i estar, amb infinitius idèntics en català i castellà, poden tenir, però, significats sovint diferenciats, i en certs casos inversos. No és cert que el verb ser sigui «més català» que el verb estar.
Bàsicament, els usos d’aquests verbs són els següents:
1. Existència, la simple constatació d’un fet: ser
- Europa és una realitat anterior a la política europea.
No és pas que no li ho hagin dit.
2. Determinacions de lloc
- Transitòriament o sense referència a la permanència o la durada, i localitzacions en sentit figurat: ser
- Els vostres col·legues encara són a la sortida.
Ara vindrà la secretària, que és al pis de dalt.
Ara mateix són a Mataró.
La sortida és al capdavall del corredor.
El museu és molt a la vora del centre.
L’alcaldessa és amb els tècnics.
- Amb referència a la permanència o la durada: estar
- Estaran dos mesos a l’estranger.
A Rubí avui estan de festa major.
En Pere està de vacances.
Els metges estaran un parell de dies a establir el diagnòstic.
Amb el mateix significat: treballar o tenir la feina en un lloc, viure en un lloc, estar-se.
- Ja fa deu anys que està en el mateix departament.
Ja fa deu anys que treballa en el mateix departament.
Ja fa deu anys que s’està en el mateix departament.
Ja fa deu anys que és en el mateix departament.
No sempre és fàcil veure el matís de cada verb en les determinacions de lloc. En cas de dubte, és aconsellable no abusar de ser: un estar fora de lloc pot ser fàcilment disculpat; un ser impropi sempre resultarà més xocant.
3. Qualitats característiques de subjectes animats
- Permanents o irreversibles: ser
- Aquesta nena és molt entremaliada.
El guia és un bon coneixedor del territori.
- Adjectius que indiquen l’estat civil o laboral: ser (casat, solter, separat, divorciat, vidu o jubilat) o la característica d’una persona (calb, cec, coix, sord, manc): ser
- Soc separada, soltera, vídua.
El meu pare és jubilat.
Arran de l’accident, és sord.
- Transitòries: estar
- Ara estan enfeinats. No els distraguem ni els diguem res.
Per què estaves amoïnada?
En Pere estava malalt, però ara ja està bo.
4. Qualitats característiques de subjectes inanimats (tant permanents com transitòries): ser o estar
En general, s’usa ser per expressar la naturalesa o una propietat d’una cosa.
- El meu cotxe és blau.
El vent que fa és humit.
En canvi, generalment s’usa estar per expressar un estat resultant d’un canvi o procés.
- El quadre ja no està inclinat.
Està col·locat a sobre la taula.
- El cafè és fred. (simple descripció)
El cafè està fred. (s’ha refredat)
5. La veu passiva: ser
- Els immigrants són atesos pel personal mèdic.
La documentació va ser revisada per l’auditora.
Aquestes circumstàncies no seran previstes pel nou reglament.
Amb verbs com determinar, establir i marcar podem trobar el verb estar en lloc de ser.
- La seva obra està marcada pel seu posicionament crític.
El marc d’actuació d’aquest programa està determinat per la llei.
I també podem trobar el verb venir.
- La seva obra ve marcada pel seu posicionament crític.
El marc d’actuació d’aquest programa ve determinat per la llei.
De la mateixa manera, també trobem l’expressió venir donat.
Hi ha casos en què també és possible fer servir el verb anar, sobretot amb el participi de verbs com precedir, envoltar, seguir, acompanyar, cobrir, etc.
La conferència anirà precedida d’un aperitiu.
Els verbs ‘ser’ i ‘haver-hi’
A diferència del verb estar, el verb ser sovint és intercanviable amb el verb haver-hi.
- El secretari? El trobareu aquí mateix: és entrant a mà dreta.
Entrant a mà dreta hi ha el secretari.
El secretari està entrant a mà dreta.
- Al despatx hi ha unes persones que s’esperen.
Les persones que s’esperen són al despatx.
Al despatx estan unes persones que s’esperen.
Les persones que s’esperen estan al despatx.
- Entre els autors que han obtingut la distinció hi ha Lluís Soler i Benet Riera.
Entre els autors que han obtingut la distinció estan Lluís Soler i Benet Riera.
- Els documents sol·licitats són a la xarxa interna, però ara no n’hi ha cap de disponible.
Els documents sol·licitats estan a la xarxa interna, però ara cap no està disponible.
Perífrasis amb el verb ‘estar’
En certes perífrasis amb el verb estar, és freqüent l’ús erroni del verb ser. Per exemple, la perífrasi estar a punt (de), amb què expressem una acció o un moment imminent o pendent.
- Estem a punt? Podem començar?
Som a punt? Podem començar?
- El segon acte estava a punt d’acabar.
El segon acte era a punt d’acabar.
- El manual està a disposició / està a l’abast de tothom.
El manual és a disposició / és a l’abast de tothom.
- Està de vacances, però està al corrent de tot.
És de vacances, però és al corrent de tot.
- Qui està a l’atur està a favor d’aquestes mesures.
Qui és a l’atur és a favor d’aquestes mesures.
- Les oficines no estan en condicions: estan en obres.
Les oficines no són en condicions: són en obres.
- No patiu: estem amb vosaltres.
No patiu: som amb vosaltres.
- Els drets a l’habitatge estan en joc amb els pressupostos.
Els drets a l’habitatge són en joc amb els pressupostos.
- Ja estan a la venda les entrades per al concert.
Ja són a la venda les entrades per al concert.
(Vegeu la perífrasi «estar + gerundi» a l’apartat «El gerundi».)
En aquesta pàgina