Oracions actives i oracions passives
Com el gerundi, la passiva és un recurs del nostre sistema lingüístic, ni millor ni pitjor que qualsevol altre. La recomanació reiterada d’evitar-la pel mal ús que se n’ha fet pot haver causat un cert rebuig a recórrer-hi.
Hi ha dues menes d’oracions passives.
- passiva perifràstica = verb ser + participi del verb que indica l’acció
- passiva pronominal = pronom es + verb que indica l’acció en 3a persona, singular o plural
- Els tècnics del Servei de Contractació han organitzat la jornada. (oració activa)
La jornada ha estat organitzada pels tècnics del Servei de Contractació. (oració passiva perifràstica)
S’ha organitzat una jornada (passiva pronominal)
La formulació més recomanable és la primera, però no podem descartar en cap cas la segona i la tercera, que tenen una altra utilitat.
En la passiva perifràstica, quan volem expressar qui fa l’acció del verb, el verb acostuma a anar seguit d’un complement introduït amb la preposició per o amb la locució per part de.
- Els immigrants han estat atesos així que han arribat al port.
Els immigrants han estat atesos per metges i treballadors socials així que han arribat al port.
Els immigrants han estat atesos per part de metges i treballadors socials així que han arribat al port.
Podem recórrer a les construccions passives, si ens interessa invisibilitzar el subjecte o centrar l’atenció en l’objecte de l’acció del verb.
- El mateix any es creà la Junta de Museus.
L’ermita fou construïda entre 1436 i 1491.
Els immigrants han estat atesos així que han arribat al port.
En textos administratius i jurídics preferim les construccions actives, en què el subjecte és ben explícit.