La concordança
La concordança és objecte d’errors freqüents. El subjecte i el verb han de concordar en persona i nombre.
- D’acord amb el que estableixen el reglament i les normes internes, s’han concedit ajuts a les entitats seleccionades.
D’acord amb el que estableix el reglament i les normes internes, s’han concedit ajuts a les entitats seleccionades.
El subjecte de la primera oració no és el singular reglament, sinó el plural constituït per el reglament i les normes internes.
Cal no perdre de vista l’element central a què fa referència el verb i evitar concordances falses.
- L’abandonament progressiu de l’activitat agrària és una de les raons que expliquen la proliferació del senglar.
L’abandonament progressiu de l’activitat agrària és una de les raons que explica la proliferació del senglar.
(De les raons que expliquen la proliferació, l’abandonament progressiu n’és una.)
- Detall d’una de les llànties que flanquegen el saló central.
Detall d’una de les llànties que flanqueja el saló central.
(D’una de les que flanquegen el saló, se n’ofereix un detall.)
És fàcil incórrer en l’error de fer concordar el verb amb l’element que concentra l’interès de la lectura, que, tanmateix, només és una part del tot a què ens referim.
Ara bé, quan el subjecte està format per oracions coordinades el verb va en singular.
- Treballar i estudiar alhora no és una cosa fàcil.
Menjar a poc a poc i pair bé és molt saludable.
D’altra banda, quan el subjecte està format per dos sintagmes coordinats per la conjunció ni o la conjunció o el verb pot anar tant en singular com en plural.
- Ni el pare ni la mare no se’n vol/volen ocupar.
Vindran/Vindrà el noi o la noia.
La concordança del subjecte coordinat amb la preposició ‘amb’
Quan el subjecte està format per dos elements coordinats amb la preposició amb (o bé amb expressions com ara en col·laboració amb o juntament amb), el verb concorda en plural, tret dels casos en què el sintagma preposicional introduït per amb va entre comes perquè és un incís.
- En Joan en col·laboració amb en Pere desenvoluparan el projecte.
En Joan, en col·laboració amb en Pere, desenvoluparà el projecte.
Si a l’oració només hi apareix el sintagma preposicional i s’ha elidit la resta del subjecte, el verb també concorda en plural.
Amb el Pep sou amics? (equivalent a El Pep i tu sou amics?)
La concordança dels noms col·lectius
Si un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, professorat, públic, etc.) fa de subjecte ha de concordar amb el verb en singular.
- L’equip arriba a les set.
El públic ha trobat la conferència molt interessant.
Els noms col·lectius que es refereixen a humans (especialment el nom gent) poden aparèixer també amb el verb en plural.
- Què vol/volen aquesta gent?
El jovent d’avui no ajuda/ajuden gaire a casa.
Com més complements tingui el subjecte i com més allunyat estigui del verb, més tendim a fer la concordança en plural.
- El grup no ha perdut la confiança.
La Junta de Portaveus acordà celebrar una sessió extraordinària.
La gent aplaudia. A mesura que el discurs avançava i s’allunyava de les paraules que esperaven sentir, van començar a abandonar la sala.
En les construccions partitives la majoria de, la meitat de, el doble de, un gran nombre de... podem fer la concordança en singular o en plural.
La majoria dels teus companys no hi estarà/estaran d’acord.
Ara bé, si a l’oració hi ha un adjectiu que fa d’atribut o predicatiu, la concordança es fa en plural.
- Una cinquena part dels aturats de Barcelona són joves.
Un gran nombre de residents són extracomunitaris.
La concordança del verb ‘haver-hi’
El verb impersonal haver-hi admet només les formes de tercera persona del singular: hi ha, hi havia, hi va haver (hi hagué), hi haurà, hi hauria, hi hagi, etcètera.
Són impròpies de registres formals els plurals del verb: hi han, hi havien, hi van haver (hi hagueren), hi hauran, hi haurien, hi hagin, etcètera.
- Dilluns hi haurà tres actes sindicals.
Dilluns hi hauran tres actes sindicals.
- Hi ha unes visites que s’esperen.
Hi han unes visites que s’esperen.
- No hi va haver més propostes.
No hi van haver més propostes.
La concordança dels verbs en passiva pronominal
La concordança s’ha de guiar pel complement.
- Es necessiten bons professionals.
(= Els bons professionals són necessitats.)
Es necessita bons professionals.
- Es necessita experiència.
(= L’experiència és necessitada.)
- En aquesta proposta s’han plantejat dos objectius.
(= Dos objectius han estat plantejats.)
En aquesta proposta s’ha plantejat dos objectius.
- No s’admeten animals de companyia, excepte els gossos pigall.
(= Els animals de companyia no són admesos.)
No s’admet animals de companyia, excepte els gossos pigall.
La concordança del participi
Fem concordar el participi d’un verb compost (hem complert, has complert, heu complert, etc.) amb el complement directe del verb quan aquest complement directe és femení i hagi estat substituït per un pronom feble (la, les, en).
- Han publicat la notícia > L’han publicada.
No han previst les baixes > No les han previstes.
Han fet còpies > N’han fetes.
Hem rebut dues circulars > N’hem rebudes dues.