Verbs pronominals i verbs no pronominals
Hem d’evitar de totes passades de fer pronominals certs verbs que, com els següents, no ho són: caure, riure (tret que signifiqui ‘burlar-se’), pujar, baixar, demanar (tret que signifiqui ‘interrogar-se’), seure (sinònim de asseure), llegir, passar, etcètera.
- Un altre vianant va caure aquí mateix.
Un altre vianant es va caure aquí mateix.
- El públic va riure molt.
El públic es va riure molt.
- Han pujat a l’autobús.
S’han pujat a l’autobús.
- Baixarem a la pròxima parada.
Els preus pugen.
Els preus baixaran.
Ens baixarem a la pròxima parada.
Els preus s’han pujat.
Els preus es baixaran.
- El conferenciant va demanar un projector.
El conferenciant es va demanar un projector.
El conferenciant es va demanar quines intencions de vot té la població menor de divuit anys.
(ell mateix, retòricament)
- Els últims convidats no van poder seure.
Els últims convidats no es van poder seure. - Els van fer seure / asseure a la primera fila.
Els van fer seure’s a la primera fila. - Primer heu de passar per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.
Primer us heu de passar per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.
Hem de diferenciar entre apujar i apujar-se, abaixar i abaixar-se, asseure i asseure’s.
Les formes no pronominals funcionen com a verbs transitius; les pronominals, com a verbs intransitius.
- Els preus s’han apujat.
Els preus s’abaixaran.
Van fer asseure / seure els convidats a les primeres files.
Els convidats no es van asseure a les últimes files.