Verbs pronominals i verbs no pronominals
Hem d’evitar de totes passades de fer pronominals certs verbs que, com els següents, no ho són: caure, riure (tret que signifiqui ‘burlar-se’), pujar, baixar, demanar (tret que signifiqui ‘interrogar-se’), seure (sinònim de asseure), llegir, passar, etcètera.
- ü Un altre vianant va caure aquí mateix.
û Un altre vianant es va caure aquí mateix.
- ü El públic va riure molt.
û El públic es va riure molt.
- ü Han pujat a l’autobús.
û S’han pujat a l’autobús.
- ü Baixarem a la pròxima parada.
ü Els preus pugen.
ü Els preus baixaran.
û Ens baixarem a la pròxima parada.
û Els preus s’han pujat.
û Els preus es baixaran.
- ü El conferenciant va demanar un projector.
û El conferenciant es va demanar un projector.
ü El conferenciant es va demanar quines intencions de vot té la població menor de divuit anys.
(ell mateix, retòricament)
- ü Els últims convidats no van poder seure.
û Els últims convidats no es van poder seure. - ü Els van fer seure / asseure a la primera fila.
û Els van fer seure’s a la primera fila. - ü Primer heu de passar per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.
û Primer us heu de passar per l’Oficina d’Atenció al Ciutadà.
Hem de diferenciar entre apujar i apujar-se, abaixar i abaixar-se, asseure i asseure’s.
Les formes no pronominals funcionen com a verbs transitius; les pronominals, com a verbs intransitius.
- Els preus s’han apujat.
Els preus s’abaixaran.
Van fer asseure / seure els convidats a les primeres files.
Els convidats no es van asseure a les últimes files.