Noms de lloc
- Planetes, constel·lacions, estrelles. S’escriuen amb majúscula inicial.
Mart, l’Óssa Major, Sírius, la Via Làctia, la Terra (planeta), el Sol (estrella), la Lluna (satèl·lit)
Però els escrivim amb minúscula quan els citem genèricament: una posta de sol, avui hi ha lluna plena.
- Denominacions geogràfiques, geopolítiques, geoturístiques i geohistòriques. S’escriuen amb majúscula inicial.
l’Àsia Menor, el Pròxim Orient, el Tercer Món, la Banya d’Àfrica, la Ciutat de la Llum, la Costa Daurada, la Tasseta de Plata
- Noms de lloc no catalans. S’escriuen amb majúscula. Si els topònims van amb article, aquest s’escriu amb majúscula i no es contrau com passaria si el topònim fos català o s’hagués catalanitzat.
el viatge a Los Angeles, l’ambaixador d’El Salvador, vi de La Rioja
En canvi, en el cas de topònims catalanitzats l’article s’escriu amb minúscula, i si cal, es contrau amb la preposició precedent:
ha arribat del Caire, els carrers de l’Havana
- Noms de lloc catalans. S’escriuen amb majúscula. Si porten article, aquest s’escriu amb minúscula i es contrau com un article qualsevol.
els habitants del Prat de Llobregat, Castellar de n’Hug, els municipis del Vallès
- Demarcacions i divisions territorials. S’escriu amb minúscula la designació genèrica que les acompanya potestativament.
la província de Barcelona, la comarca del Bages, el bisbat de Terrassa, el comtat de Besalú, la regió del Llenguadoc
- Noms d’entitats locals territorials (municipi, comarca, agregat, entitat municipal descentralitzada, barri). S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que els componen, tret d’articles i preposicions.
l’Ametlla del Vallès, Pacs del Penedès, Santa Maria de Montcada, Miralpeix (barri), la Serra-de-Senferm (barri)
- Accidents i llocs geogràfics. S’escriu amb minúscula la designació genèrica que els acompanya.
la mar Mediterrània, el delta del Llobregat, l’ermita de Sant Medir, la península Ibèrica, la plana de Vic, el turó de Montgròs, la font dels Caçadors, la pica d’Estats, les illes Medes
Però de vegades aquest genèric ha esdevingut part del nom propi o en un context determinat funciona com a tal:
el Barri Gòtic, les Illes Balears (denominació de la comunitat autònoma), el Delta (el delta de l’Ebre), la Península (la península Ibèrica)
- Els punts cardinals s’escriuen amb minúscula (el nord, l’est…), però si ens hi referim amb els símbols internacionals (N, S, E i O o W) o formen part d’un topònim o una designació geopolítica, els escrivim amb majúscula.
Catalunya del Nord, Amèrica del Sud, Corea del Nord, Irlanda del Nord, Àfrica del Sud, el pol Nord, el diàleg Nord-Sud
- Noms de carrers, places i altres vies urbanes i interurbanes. S’escriu amb minúscula la designació genèrica que els acompanya.
el carrer Major, la plaça de Lluís Companys, l’avinguda de la Ribera, la rambla del Celler, el passeig de Mar, el moll de Ponent, la ronda Moreta
En canvi, quan la designació genèrica és usada absolutament com a nom de lloc, s’escriu amb majúscula inicial.
la Gran Via, la Rambla, la Travessera, la Carrerada
- Monuments i edificis singulars. S’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius.
el Palau Güell, l’Edifici del Rellotge, el Palau de la Música Catalana, la Casa de l’Ardiaca, la Porxada, la Torre Simón, les Drassanes Reials de Barcelona, la Casa de les Punxes, el Cau Ferrat
- Dependències d’edificis. S’escriuen amb majúscula inicial quan es tracta d’una denominació específica d’una dependència singular, i amb minúscula inicial quan es tracta de designacions genèriques.
el Saló de Cent, el Pati dels Tarongers, el Saló dels Canelobres
(Vegeu l’apartat «Els topònims».)
- Parcs i jardins. S’escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que formen part del nom de parcs i jardins.
- el Parc Güell
el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà
el Parc Olímpic del Segre
el Parc de Samà
el Jardí Botànic de Sóller
el Laberint d’Horta
En canvi, quan es tracta d’una forma genèrica, es fa servir la minúscula.
el jardí botànic Mar i Murtra (el nom del jardí és Mar i Murtra, el Mar i Murtra).
- Les majúscules han de tenir tots els accents que necessitin, exactament igual que les minúscules; això també és preceptiu per a la llengua castellana.
- Els càrrecs s’escriuen amb minúscula, si no és que van precedits del tractament protocol·lari.
la vicepresidenta primera, l’alcaldessa, el president, la diputada d’Esports, el regidor d’Ensenyament, el conseller d’Economia i Coneixement
- En els títols de documents oficials, plans i projectes s’escriu amb majúscula la inicial del primer mot.
- Llei 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern
Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària
Projecte de llei de governs locals de Catalunya
Pla director de salut mental i addiccions
Projecte de modernització dels processos de gestió
- Les denominacions que donen lloc a una sigla segueixen els criteris exposats. Que les sigles s’escriguin amb majúscules no vol dir que els noms també s’hi hagin d’escriure.
- l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP)
els centres d’atenció primària (CAP)
una autorització de despesa (AD)
l’impost sobre el valor afegit (IVA)
el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC)
- Si sabem distingir entre noms comuns i noms propis, resoldrem amb eficàcia un percentatge molt important de casos
| Nom comú | Nom propi |
|---|---|
| les diputacions catalanes | la Diputació de Barcelona |
| les administracions locals | l’Administració local |
| els estats europeus | l’Estat espanyol |
| les lleis catalanes | la Llei de protecció de dades |
| els organismes autònoms | l’Organisme Autònom de Gestió Tributària |
-
En els casos dubtosos hem de ser coherents i mantenir el criteri que hàgim adoptat al llarg de tot el text.