Noms de coses
Noms d’objectes personalitzats o singularitzats
Escrivim amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que els componen, tret d’articles i preposicions.
el Tramvia Blau, l’Excalibur, el Tren dels Llacs, el Tren Groc
Conceptes de les tecnologies de la informació i la comunicació
Els noms dels diferents elements que hi ha en un web, com ara blogs, portals, pàgines web, apartats, enllaços, botons, etc., es poden escriure amb la inicial del primer mot amb majúscula (i sense marcar-los ni amb cursiva ni amb cometes). En canvi, escrivim amb minúscula els noms genèrics.
- trobareu més informació a la Seu electrònica
cliqueu a Contacte / a l’apartat Contacte
subscriviu-vos al blog mitjançant l’enllaç Subscripció
Us heu d’inscriure a través de l’aula virtual
el wifi corporatiu
un tuit encoratjador
el xat del curs
En canvi, el mot Internet, l’escrivim amb majúscula, perquè el considerem un nom propi, com també és un nom propi Intradiba.
Noms de productes
- Distintius d’origen i qualitat. Escrivim amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius que els componen, tret d’articles i preposicions.
- Mongeta del Ganxet
Patates de Prades
Denominació d’Origen Penedès
Calçot de Valls
- Denominacions de productes a partir del topònim d’origen. Escrivim amb minúscula el topònim, perquè substitueix la denominació genèrica.
- un penedès negre (un vi del Penedès)
un maó semisec (un formatge de Maó)
- Noms comercials. Els escrivim amb majúscula; quan passen a ser noms comuns, amb minúscula.
- Post-it (denominació complementària de nota adhesiva)
Tipp-Ex (denominació complementària de diluent de líquid correctiu o paper correctiu)
Tetra Brik
Wamba
Rimmel
- bric (‘envàs de cartó impermeabilitzat per a productes alimentaris líquids’)
vamba (‘sabatilla de sola de goma per a practicar esport’)
rímel (‘pasta cosmètica que s’aplica a les pestanyes’)
Denominacions i categories oficials
Les denominacions o categories diverses que s’ajusten a una regulació oficial s’escriuen amb majúscules inicials quan s’esmenten com a tals, llevat dels articles i les preposicions.
- Patrimoni Natural de la Humanitat
Bé Cultural d’Interès Nacional
Memòria del Món
Reserva de la Biosfera
Espècie Extinta en Estat Salvatge
Així, s’escriu:
- El monestir ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
El lleó de l’Atles l’han declarat Espècie Extinta en Estat Salvatge
En canvi, quan les mateixes formes es fan servir de manera genèrica o en plural s’escriuen amb minúscules.
- S’atribueix al Govern de la Generalitat la facultat de declarar els béns culturals d’interès nacional.
El llop en estat salvatge ha estat durant molts anys una espècie extinta
Els objectes als quals s’apliquen aquestes denominacions i categories oficials van amb minúscules o amb majúscules segons com s’escriguin habitualment.
La dieta mediterrània, els castells, la Patum de Berga i el Misteri d’Elx són tots part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que trobem als Països Catalans.
Noms d’entitats, institucions, organismes oficials i no oficials, òrgans de gestió, empreses o establiments (i els seus òrgans de govern o unitats internes) formalment constituïts
Els escrivim amb majúscula, tant si s’esmenten directament com si s’esmenten ells mateixos.
l’Ajuntament de Berga
el personal d’aquest Ajuntament
la Diputació de Barcelona
les tècniques d’aquesta Diputació
el Servei de Planificació i Desenvolupament
el cap d’aquest Servei
el Consell Comarcal del Maresme
el president d’aquest Consell Comarcal
l’Organisme Autònom de Gestió Tributària
les oficines d’aquest Organisme
la Comunitat Valenciana
el Ministeri d’Economia
els funcionaris d’aquesta Comunitat Autònoma
l’Entitat Municipal Descentralitzada de Sant Martí de Torroella
la Policia Municipal de Mollet del Vallès, el Cos de Mossos d’Esquadra, un agent d’aquesta Policia Municipal
el Ple de l’Ajuntament de Tiana
el Ple, la Mesa, la Junta de Portaveus i la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya
la Comissió de Benestar, Família i Immigració
la Universitat de Barcelona, la Facultat de Dret, l’Institut de Recerca Jurídica, l’Observatori de Bioètica i Dret, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Vic, la Xarxa Vives d’Universitats
L’Àrea Metropolitana de Barcelona està formada pel Consell Metropolità, la Junta de Govern, el Consell d’Alcaldes i la Comissió Especial de Comptes
el Col·legi de Periodistes de Catalunya, la publicació digital d’aquest Col·legi
la Societat General d’Autors i Editors, els objectius d’aquesta Societat
l’Associació de Veïns de Cal Casteller de la Riereta, l’Associació de Familiars i Afectats per Malaltia Mental
l’Ateneu Torrellenc, la Junta Directiva d’aquest Ateneu
la Federació d’Ateneus de Catalunya, la Federació Catalana de Voluntariat Social
les entitats integrades en aquesta Federació
l’Hospital General Universitari de la Vall d’Hebron, l’Àrea Maternoinfantil d’aquest Hospital
l’Hospital Mútua Terrassa, el Servei d’Urgències, el Centre d’Atenció Primària (CAP) Sant Andreu de la Barca, l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Esparreguera
el Teatre Lliure, el Mercat de les Flors, la Sala Ovidi Montllor, el Teatre Círcol Catòlic, el Patronat Cultural i Recreatiu, l’Auditori Municipal de Montcada i Reixac, el Teatre Auditori de Granollers
l’Espai Cívic Centre, el Centre Cívic de la Teixonera
l’Escola Bressol Garbí, l’Escola Bressol Belluguets, l’Escola Bressol El Tren de Sant Nicolau, el Jardí d’Infància Sol-Solet, el CEIF Creu Alta
la Xarxa de Biblioteques Municipals, la Biblioteca Pere Casaldàliga, la Biblioteca La Bòbila, la Biblioteca del Casino, la Biblioteca Aigüestoses, la Biblioteca de Sant Fruitós de Bages, la Biblioteca de Can Llaurador, la Biblioteca Districte 3, el Bibliobús Pedraforca, la Biblioteca Pere Casaldàliga, els usuaris d’aquesta Biblioteca
el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, el Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, el Centre Excursionista de Catalunya, l’Esbart Dansaire Castell de Tona, els Castellers de Sant Cugat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Casa Museu Verdaguer, el Museu Marítim de Barcelona, l’Hotel Balneari Font Vella, la Fonda del Saumell, el Parc Natural del Montseny
Si ens hi referim col·lectivament (és a dir, en plural), s’escriuen amb minúscula.
els ajuntaments del Bages
les quatre diputacions catalanes
les diputacions de Barcelona i Girona
els serveis implicats en el projecte
tots els consells comarcals de la província de Barcelona
els organismes autònoms amb entitat jurídica pròpia
els ministeris implicats
les competències de les comunitats autònomes
les entitats municipals descentralitzades es regeixen per la Junta de Veïns
les policies municipals de la comarca
Es va identificar com a mossa d’esquadra
en les sessions dels plens, les funcions de les juntes de portaveus, la constitució de les meses electorals, les comissions de seguiment
les universitats catalanes
els col·legis professionals
les societats d’autors i editors
els objectius d’aquestes associacions
les juntes directives dels ateneus
l’atenció als usuaris dels hospitals, dels centres d’atenció primària (CAP) i dels equips d’atenció primària (EAP)
els centres cívics d’Igualada
les escoles bressol públiques de Sabadell
el servei de préstec de les biblioteques municipals
Designacions d’entitats juridicoadministratives i religioses
Apliquem el mateix criteri que en el punt anterior, però escrivim amb minúscula els adjectius i els complements de nom.
- l’Administració local, l’Administració pública, l’Administració electrònica
el personal al servei de les administracions públiques - l’Estat francès
el cap d’estat, els estats europeus, un cop d’estat, un estat propi, l’estat del benestar (però el cap de l’Estat o els pressupostos de l’Estat, si ens referim a un estat concret)
- el Govern central, el Govern català
la relació entre governs
- l’Església catòlica
les esglésies cristianes
Tanmateix, quan els mots administració, govern, església, estat són tractats com a noms comuns o com a sinònim d’un organisme, els escrivim amb minúscula.
Qualsevol estat pot definir les seves competències.
Designacions incompletes i designacions sinònimes
És corrent que, per a evitar repeticions, les institucions, entitats, etc., no s’esmentin elles mateixes amb la designació completa, sinó amb una part del nom propi o bé amb un sinònim; això passa quan el context és prou explícit o per a evitar la repetició del nom propi.
És important saber diferenciar una denominació incompleta d’una denominació sinònima, perquè el criteri d’ús de la majúscula és diferent en un cas i en un altre. En el primer cas, escrivim amb majúscula el nom incomplet.
| Designació completa | Designació incompleta o reduïda |
|---|---|
| l’Ajuntament de Vacarisses | l’Ajuntament |
| la Diputació de Barcelona | la Diputació |
| el Consell Comarcal del Priorat | el Consell Comarcal |
| la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals | la Corporació |
| l’Institut Nacional de la Seguretat Social | la Seguretat Social* * Com a nom comú que designa la prestació d’un servei, escrivim seguretat social amb minúscula. |
| Designació oficial | Designació sinònima |
|---|---|
| el Parlament de Catalunya | la cambra catalana |
| l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú | el consistori vilanoví |
| la Diputació de Barcelona | la corporació |
En el segon cas, és a dir, quan fem servir un sinònim o una denominació correferent, escrivim amb minúscula tots els substantius i adjectius, perquè reben la consideració de nom comú.
Fets i períodes temporals
- Festivitats cíviques, religioses i polítiques. Escrivim amb majúscula inicial tots els elements que componen aquestes designacions, tret d’articles i preposicions.
la nit de Sant Joan, la Festa Major de Tiana, la Patum de Berga, el Cap d’Any, el Dia Mundial del Medi Ambient, l’Any Internacional de les Biblioteques, per Nadal, els Tres Tombs, l’Ou com Balla, l’Onze de Setembre, la diada de Sant Jordi, Tots Sants
- Fets històrics singulars. Hi apliquem el mateix criteri que en el punt anterior.
la Revolució Francesa, la Segona Guerra Mundial, la Segona República, la Guerra Civil, el Maig del 68, la Nit dels Ganivets Llargs, la Revolució dels Clavells, la Primavera Àrab
- Períodes històrics i divisions temporals. En general s’escriuen amb minúscula inicial.
la prehistòria, el neolític, el juràssic, l’edat mitjana, l’edat contemporània, la primavera, l’estiu, el gener, el febrer, el dilluns, el dimarts
Moviments culturals, estils artístics i literaris, doctrines, ideologies
En general també s’escriuen amb minúscula inicial.
l’art preromànic, el romànic, el gòtic, el classicisme, l’humanisme, el realisme, l’impressionisme, el cubisme, l’idealisme, el romanticisme, el neorealisme, el neoclassicisme, el surrealisme, el minimalisme, el cristianisme, l’islam, el federalisme, el capitalisme
Quan el moviment cultural o artístic ha acabat per designar un període històric, s’escriu amb la inicial amb majúscula.
el Renaixement, el Barroc, la Il·lustració, la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme
Activitats educatives, científiques i socials
- Cicles educatius, assignatures, disciplines, etc. S’escriuen amb minúscula inicial.
educació secundària obligatòria (ESO), formació professional (FP), cicle de grau mitjà (CGM), química inorgànica, gramàtica descriptiva
En l’àmbit universitari, se sol escriure amb majúscula inicial el nom de les assignatures.
- Cursos i titulacions. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que componen els noms propis de cursos i titulacions.
- El Curs de Planificació i Gestió de la Mobilitat
El grau en Ciències Polítiques i de l’Administració
En el cas de cursos sense titulació o no reglats o amb un nom molt llarg és admissible escriure amb majúscula només la inicial del primer mot.
- Com redactar amb eficàcia: tècniques i pràctiques
Pautes per a crear, editar i escriure continguts digitals
- Exàmens i certificats. Les denominacions d’exàmens i certificats s’escriuen amb minúscules inicials. Per exemple:
- la selectivitat (però les PAU, perquè és una sigla)
certificat d’empadronament
certificat de correcció de noms i cognoms
certificat de nivell bàsic de català
certificat digital
- Congressos, jornades, simposis, trobades, festivals, competicions, fires, mostres, exposicions, etc. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que els componen, tret d’articles i preposicions. Si ens hi referim amb una denominació que no és l’exacta, s’escriuen amb minúscules.
- VI Congrés de Mercats Municipals
un congrés sobre mercats municipals
IX Jornada de Seguretat Alimentària i Administració Local
les jornades sobre seguretat alimentària
I Simposi Internacional sobre el Noucentisme
l’organització d’un simposi internacional
VIII Trobada d’Estudiosos del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac
les trobades d’estudiosos organitzades per l’Àrea d’Espais Naturals
17è Festival Internacional de Curtmetratges i Animació de Barcelona
la Caminada Popular de Monistrol de Calders
el XXIII Gran Premi de Marxa Ciutat de Viladecans
els Jocs Olímpics
la Fira de la Candelera
el Saló de l’Ensenyament
el Saló Internacional del Turisme la VI Mostra de Teatre Inclusiu
el Cicle de Jazz de Manlleu
la I Exposició del Lluçanès Viu
l’Exposició Permanent del Pallasso Charlie Rivel
Si la denominació de l’activitat no inclou la denominació genèrica (congrés, jornada, exposició, etc.), s’escriu entre cometes i només la inicial del primer mot amb majúscula.
- la jornada «Nous usos de la biblioteca pública»
la caminada solidària «Clubs amb cor»
l’exposició fotogràfica «Traç · Baix · Walk · 2015»
(Vegeu també l’apartat «Les cometes», i el capítol «Tipus de lletra».)
- Seminaris i tallers. S’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula.
- Taller pràctic per a la contractació dels subministraments d’energia elèctrica en baixa tensió
Seminari d’actualització per a electes locals
(Vegeu també l’apartat «Les cometes», i el capítol «Tipus de lletra».)
- Comunicacions, ponències i discursos. S’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula. Aquests títols van entre cometes.
«Productes de proximitat. Peix de la costa catalana» és una ponència de la IX Jornada de Seguretat Alimentària i Administració Local
(Vegeu també l’apartat «Les cometes».)
- Premis i distincions. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que componen aquestes designacions, tret d’articles i preposicions.
el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Honorífic Joaquim M. de Castellarnau, els Premis Emprenedor XXI 2015, la Creu de Sant Jordi
- Actes, activitats institucionals i campanyes. Eslògans. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que componen aquestes designacions, tret d’articles i preposicions.
- Dictat en Català
Campanya de Teatre Amateur
Si la denominació genèrica no forma part del nom, s’escriu amb minúscula.
la campanya Gran Recapte d’Aliments
Tanmateix, quan el nom de la campanya és alhora un eslògan, s’escriu entre cometes i amb majúscula la inicial del primer mot.
- «En català, tu hi guanyes»
campanya «Cap nen sense joguina»
campanya «Cap foc al bosc»
projecte escolar «Descobrim el Baix Llobregat»
En canvi, s’escriuen amb minúscula inicial i sense cometes els noms de campanyes que són descriptius.
Campanya de divulgació dels drets del consumidor
- Programes, plans, projectes. Només s’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula i els noms propis que formen part de la designació.
- el Programa d’acció tutorial
el Pla estratègic de formació (PEF)
el Pla únic d’obres i serveis (PUOSC)
el Projecte executiu d’arranjament de la piscina municipal
Títols d’obres i publicacions
- Títols de llibres, d’obres teatrals, musicals, cinematogràfiques i d’arts plàstiques. Només s’escriu amb majúscula la lletra inicial de la primera paraula. Aquests títols s’escriuen en cursiva.
Diccionari de la llengua catalana, Terra baixa, Els segadors, Blade Runner, El crit
(Vegeu també el capítol «Tipus de lletra».)
- Publicacions periòdiques. S’escriuen amb majúscula inicial tots els elements que les componen tret d’articles i preposicions. Aquests títols s’escriuen en cursiva.
- El Diari de la Diputació
L’Aparador
La Veu de l’Anoia
Descobrir Catalunya
(Vegeu també el capítol «Tipus de lletra».)
- Parts d’una obra o d’una publicació periòdica. S’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula. Aquests títols van entre cometes.
«Infància i natura: a la recerca d’un oci saludable» és un article publicat a la revista Sostenible.cat.
(Vegeu també l’apartat «Les cometes», i el capítol «Tipus de lletra».)
Documents oficials i normes
- Títols de documents oficials i de les tramitacions corresponents. Només s’escriu amb majúscula la inicial de la primera paraula i els noms propis que formin part del títol.
- Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL)
Decret 98/2014, de 8 de juliol, sobre el procediment de mediació en les relacions de consum
Ordre ECF/138/2007, de 27 d’abril, sobre procediments en matèria de tutela financera dels ens locals
Projecte de llei de l’impost sobre els habitatges buits
Informe de la Comissió Europea sobre la lluita contra la corrupció a la UE
l’Estatut d’autonomia de Catalunya
l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP)
Les designacions de les normes s’escriuen amb minúscula quan són tractades com un nom comú o com un sinònim.
La llei regula tots els procediments
Aquesta norma
Però les designacions genèriques de classes de documents i tramitacions s’escriuen amb minúscula: les lleis catalanes, els decrets presidencials, els informes emesos.
- Les parts genèriques de les obres i els documents legals s’escriuen amb minúscula.
el preàmbul, la disposició transitòria primera, el capítol IV, l’apartat b de l’article 34, la secció tercera, el títol primer
- Designacions dels textos refosos. S’escriuen amb minúscules.
- el text refós sobre el comerç interior, aprovat pel Decret legislatiu 1/1993, del 9 de març
el Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme
- Documents acreditatius, impostos, taxes. S’escriuen amb minúscules, encara que es representin amb una sigla.
- el document nacional d’identitat (DNI)
el codi d’identificació fiscal (CIF)
la llicència fiscal
l’impost sobre el valor afegit (IVA)
l’impost de béns immobles (IBI)
la taxa anual equivalent (TAE)
Ajuts, beques i fonts de suport econòmic
S’escriuen amb minúscula. També s’hi escriuen els fons de suport econòmic, llevat que designin un fons singular, instituït per una organització pública o privada.
- la beca Fulbright
els ajuts per a donar suport a les activitats dels grups de recerca
un fons d’acció social
Fons de Solidaritat de la Fundació Agbar
Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)
Fons documentals, arxius i col·leccions
Quan la designació genèrica no forma part del nom propi, s’escriu amb minúscula.
- fons Lluís Companys
fons fotogràfic Salvany
arxiu del Palau Recasens
col·lecció Barella de cartografia
En canvi, quan el fons documental, l’arxiu o la col·lecció està formalment constituït i té entitat, s’escriu amb majúscula inicial.
- Fons Joan Amades
Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret de Sils (Museu de l’Automòbil)