Llibre d’estil

Els topònims

Els topònims (els noms propis de lloc) formen part del nostre patrimoni històric i cultural i, en aquest sentit, cal preservar-los. Els utilitzem fonamentalment com a referències geogràfiques en el territori.

L’article 18 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, estableix que:

  • els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana, d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, excepte els de la Vall d’Aran, que tenen l’aranesa;
  • la determinació de la denominació dels municipis i les comarques es regeix per la legislació de règim local, i
  • la determinació del nom de les vies urbanes i els nuclis de població de tota mena correspon als ajuntaments, i la dels altres topònims de Catalunya correspon al Govern de la Generalitat, incloent-hi les vies interurbanes, sigui quina en sigui la dependència.

D’altra banda, el Decret 133/2020, de 17 de novembre, sobre l’establiment i l’ús de la toponímia i sobre la Comissió de Toponímia estableix que s’ha de fer constar la forma oficial dels topònims de Catalunya en els casos següents:

  • la retolació a les vies urbanes i interurbanes;
  • els rètols externs i interns en els serveis al públic;
  • en seus i portals d’administració electrònica, recursos i aplicacions informàtiques;
  • tots els impresos, les capçaleres impreses de tota mena de papers, els segells i els mata-segells, la premsa, la publicitat i altres elements anàlegs fabricats o editats a Catalunya per a difusió interna;
  • els mapes, les guies i, en general, les publicacions descriptives del territori que s’editin a Catalunya;
  • tots els registres públics de Catalunya, incloent-hi els dependents de l’Administració de l’Estat;
  • la retolació d’urbanitzacions i altres establiments de població, i
  • les publicacions per a l’ensenyament.

L’obra de referència per a l’ús dels topònims és el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya determina la informació geogràfica i cartogràfica de les formes toponímiques. Per als topònims estrangers, podem consultar la Gran enciclopèdia catalana i el portal lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ÉsAdir.

La forma lingüísticament normativa és la forma oficial, tot i que deu municipis de Catalunya (tres de la província de Barcelona) tenen una forma oficial que no coincideix amb la forma normativa.

Forma oficial

Forma normativa

Figaró-Montmany

el Figueró i Montmany

Navàs

Navars

Torrelavit

Terrassola i Lavit

En la documentació oficial fem servir sempre la primera forma; en els altres contextos comunicatius, podem fer servir la forma normativament correcta.

Hi ha tres classes de topònims:

  • Els que presenten una part genèrica (que adscriu el topònim a una classe determinada d’accidents geogràfics) i una part concreta (que identifica el topònim entre els de la mateixa classe i en constitueix el nom propi).
  • la comarca del Bages
  • el riu Llobregat
  • la font de la Budellera
  • Alguns topònims consisteixen en un genèric toponimitzat; és a dir, que ha esdevingut nom propi tot sol.
  • l’Aveteda
  • l’Estany
  • Els que inclouen el que originàriament era un descriptiu, però que ja no designa allò que designava en un principi.
  • el Pont d’Armentera
  • Molins de Rei
  • Els que estan formats per un mot o un conjunt de mots que no són descriptius.
  • Badalona
  • Palau-solità i Plegamans

Cal tenir en compte que només hi ha un genèric per a cada topònim i que la resta és el nom propi.

  • el monestir de Sant Llorenç del Munt
  • el mas del Molí del Menut
  • el dolmen de Pedra Gentil

(Vegeu l’apartat «Noms de lloc» del capítol de majúscules i minúscules.)

La teva privacitat és la nostra prioritat

Per protegir la teva intimitat, abans de continuar volem assegurar-nos que saps que, tant nosaltres com els nostres col·laboradors, utilitzem algunes “cookies” a la web per a facilitar-te l’ús:

  • Pròpies i de tercers amb finalitats estadístiques, amb les que no es recull informació dels usuaris ni es registren les adreces IP d’accés.
  • Pròpies i de tercers per a garantir el funcionament bàsic, com la sessió d'usuari, i aspectes de personalització, com l'idioma de les nostres pàgines.
    Guardem l’acceptació de cookies durant 30 dies per a millorar l’experiència de navegació. Recorda que pots eliminar les cookies del teu navegador.
  • De tercers per mostrar-te informació de les nostres xarxes socials, com Facebook, Twitter, YouTube, etc. A l’accedir a aquests llocs web podràs decidir si acceptes o no les seves polítiques de privacitat i de cookies.

Més informació