La lletra cursiva
La lletra cursiva (anomenada també lletra itàlica, itàlica o, simplement, cursiva) s’inclina cap a la dreta imitant més o menys la lletra manuscrita. Escrivim en cursiva:
-
Els títols específics d’obres d’art i de creació considerades majors: llibres; diaris, revistes i publicacions periòdiques; cartells, opuscles i catàlegs; pel·lícules, obres teatrals i musicals; programes i sèries de ràdio i televisió, pintures i escultures.
- La novel·la El pèndol de Foucault es va editar el 1989.
El diari Ara
La revista Sàpiens
Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOPB)
El cartell Aidez l’Espagne, de Joan Miró
Podeu descarregar l’opuscle Costa Barcelona al web de la Diputació de Barcelona.
Ànima és la pel·lícula inspirada en la tràgica mort de la indigent M. Rosario Endrinal.
Les entrades per a Dies feliços s’han esgotat.
L’art de la fuga (Die Kunst der Fuge), de J. S. Bach
TV3 emet el programa 30 minuts.
Va ser el concursant d’El gran dictat que va jugar més setmanes.
La masia és una pintura de Joan Miró.
La llovera, escultura de bronze de Manolo Hugué
-
Les parts de les obres anteriors (un capítol, un article, una secció, una escena, un fragment, etc.) s’escriuen amb lletra rodona i entre cometes.
- «Un de cada quatre», l’últim documental de 30 minuts
«Estudis sobre dret lingüístic», un article publicat al núm. 62 de la Revista de Llengua i Dret
-
Noms de vaixells, aeronaus i ferrocarrils.
- El pailebot Santa Eulàlia
La Garrafeta, amb tracció a vapor, fa el trajecte entre Lleida i Balaguer.
L’incendi del Hindenburg va posar fi a l’ús del dirigible com a sistema de transport de passatgers.
-
Els sobrenoms o pseudònims que acompanyen el nom real.
El poeta Joan Oliver, Pere Quart
Si van sols, els escrivim en rodona:
Pere Quart va organitzar el Servei de Biblioteques del Front.
També escrivim en rodona els sobrenoms de reis, papes i sants.
- Martí l’Humà
Jaume I el Conqueridor
-
Els advertiments, ajudes o remissions en el text, que generalment s’escriuen entre parèntesis.
- (Continua a la pàgina següent.)
(Ve de la pàgina anterior.)
(vegeu la taula 4)
-
En les obres teatrals, les acotacions, incloent-hi els parèntesis que les emmarquen.
- Puck: Atenció, rei de les fades; sento l’alosa del matí.
(Surten tots. Sonen corns de caça.)
-
Les lletres que encapçalen elements d’una enumeració.
- Normalment respirem:
a) 32 cops per minut
b) 48 cops per minut
c) 16 cops per minut
Quan s’esmenten dins el text, també les escrivim en cursiva, però prescindint dels parèntesis:
D’acord amb el que estableixen els apartats c i d de l’article 34.
-
En general, les lletres que utilitzem com a símbols de nombres o com a magnituds físiques.
Teorema de Pitàgores: a2 = b2 + c2
-
Les lletres, els mots o les frases que volem emfasitzar sense voluntat d’afegir-hi cap connotació o ironia.
Una política de cooperació basada en la responsabilitat compartida.
La funció de connotar correspon a les cometes (vegeu també l’apartat «Les cometes»).
-
Els mots o les frases amb sentit metalingüístic, és a dir, respecte als quals donem una informació morfològica o lèxica.
- El mot brífing és un manlleu adaptat.
Preferim l’adverbi sovint a freqüentment o amb freqüència.
-
Les paraules o les expressions en una altra llengua.
- assumpte sub iudice
déjà vu
condició sine qua non
doctora honoris causa
Les citacions textuals no s’escriuen en cursiva, sinó en rodona i entre cometes, encara que siguin en una altra llengua:
- Pitàgores deia: «Eduqueu els infants i no serà necessari castigar els homes».
Juli Cèsar va dir a Brutus: «Tu quoque, fili mi?».
-
El nom científic de les espècies animals i vegetals (la inicial del primer mot s’escriu amb majúscula).
- L’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus) és un rapinyaire diürn.
El romaní (Rosmarinus officinalis), una planta aromàtica de la Mediterrània.
(Vegeu també el capítol «Majúscules i minúscules».)
Els signes de puntuació s’escriuen en rodona o en cursiva d’acord amb el tipus de lletra emprat com a base del text, però cal tenir en compte que si el signe de puntuació forma part del text en cursiva, s’escriu també en cursiva.
- Representen Qui té por de Virgina Woolf? al Teatre Romea.
Qui té el Manual d’estil?