Pronoms relatius
El pronom relatiu representa un nom expressat en l’oració, explícitament o implícitament. L’oració subordinada introduïda pel pronom relatiu constitueix tot un adjectiu o un sintagma nominal respecte a la principal.
Els pronoms relatius són que, el qual (amb les variants de gènere i nombre), què, qui i on.
El relatiu simple ‘que’
El pronom que —amb la mateixa forma que la conjunció que— pot fer funcions de subjecte, complement directe o complement de temps.
- Els regidors que han arribat són tots del Bages.
(que = ‘els quals regidors’ determina quins regidors)
Els actes que convoca la Diputació són anunciats al butlletí.
(que = ‘els quals actes’ determina quins actes)
Els aspirants, que s’han identificat personalment, han de passar la prova.
(que = ‘els quals aspirants’ explica quins aspirants)
Ens reunirem el dia que vingui el secretari.
(que = ‘en el qual’ indica una circumstància de temps)
En aquestes funcions, els pronoms que i el qual, la qual, els quals, les quals poden, en teoria, ser usats indistintament, tot i que sol ser suficient i preferible l’ús de que que no pas de el qual.
En funció de subjecte, ha d’anar precedit necessàriament d’alguns dels mots o expressions següents: un article definit (el, la, els, les); un determinant demostratiu de llunyania (aquell, aquella, aquells, aquelles); l’article definit o determinant precedit de tots; o bé els mots qualsevol o tothom.
- El que digués això mentiria.
Tots els que no van venir ahir que vagin a buscar les fotocòpies.
Els relatius compostos ‘el qual’, ‘la qual’, ‘els quals’, ‘les quals’
Aquests pronoms relatius són adequats per a evitar la construcció incorrecta d’una preposició seguida d’un article determinat i el relatiu que.
- Aquest llibre recull les intervencions del debat en el que es va abordar la solució de la crisi.
Aquest llibre recull les intervencions del debat en el qual / en què es va abordar la solució de la crisi.
- Les activitats a les que es refereix el projecte han de ser especificades en el document.
Les activitats a les quals / a què es refereix el projecte han de ser especificades en el document.
D’una manera semblant, no és correcta la utilització del relatiu neutre el que quan l’antecedent és una frase sencera. En aquest cas, hem de fer servir les formes cosa que o la qual cosa.
- Ha fet una primavera molt seca, el que augmenta el risc d’incendis estivals.
Ha fet una primavera molt seca, cosa que / la qual cosa augmenta el risc d’incendis estivals.
- El pressupost s’ha reduït, el que dificulta la continuïtat del projecte.
El pressupost s’ha reduït, cosa que / la qual cosa dificulta la continuïtat del projecte.
La duplicació d’aquests relatius amb el pronom feble en és necessària quan el relatiu es veu afectat per un quantificador.
- S’han aprovat quatre partides pressupostàries, de les quals se n’executaran tres de manera immediata.
Hem rebut cinc propostes de renovació del servei, de les quals n’hem avaluat dues com a molt encertades.
Un cas específic en què no és possible en el qual (en la qual, en els quals, en les quals) és en les oracions que tenen com a antecedent un nom propi que fa referència a un dia o un conjunt de dies (Pasqua, Setmana Santa...) o bé un número amb què es designa un any.
- Per Nadal, quan / en què / que es reuneix tota la família, [...]
Per Nadal, en el qual es reuneix tota la família, [...]
- Des de 1999, quan / en què / que es va crear l’empresa, s’han obtingut beneficis.
Des de 1999, en el qual es va crear l’empresa, s’han obtingut beneficis.
El relatiu fort ‘què’
El pronom relatiu fort o tònic què (que coincideix en la forma amb l’interrogatiu) va sempre precedit d’una preposició —normalment, a, amb, de, en, per. És intercanviable amb el relatiu compost i pot representar un complement indirecte, un complement preposicional o un complement circumstancial.
- El públic a què s’adreçava el conferenciant era molt jove.
(‘al qual’, complement indirecte)
La situació a què s’exposa l’ajuntament és molt delicada.
(‘a la qual’, complement de règim preposicional)
El projecte de què parlem és inviable.
(‘del qual’, complement de règim preposicional)
Les obres a què es va referir el conferenciant encara no s’han acabat.
(‘a les quals’, complement de règim preposicional)
He portat les eines amb què ho faré.
(‘amb les quals’, complement circumstancial)
La sala en què ens reunirem no és gaire gran.
(‘en la qual’ / ‘on’, complement circumstancial)
Quan l’antecedent és un adverbi o un sintagma nominal amb un comportament adverbial (com ara l’endemà o la setmana que ve, que faran referència a un dia o un altre segons el moment que es diguin), s’utilitza que (i no en què ni en el qual).
- Aleshores que encara no existien els mòbils, era important precisar el lloc de trobada.
L’endemà al matí que plovia, vaig marxar cap a Marràqueix.
El pronom fort ‘qui’
Amb el pronom qui —homògraf i homòfon de l’interrogatiu personal—, també precedit de preposició, representem persones o coses personificades que poden tenir la funció de complement indirecte i complement preposicional.
- Les companyes a qui ho hem anunciat ens han felicitat.
(‘a les quals’, complement indirecte)
Us presento l’assessora de qui us vaig parlar.
(‘de la qual’, complement de règim preposicional)
En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d’altres elements.
- Qui vulgui participar al concurs ha d’acceptar-ne les bases.
Tots els qui van participar al concurs van acceptar-ne les bases.
Els pronoms qui i què resulten útils per a descarregar els textos i evitar les freqüents repeticions de les formes amb qual, que els poden fer més artificiosos i feixucs.
- El treball de què parlem. / El treball del qual parlem.
Han arribat els tècnics a qui vam demanar assessorament. / Han arribat els tècnics als quals vam demanar assessorament.
La duplicació d’aquest relatiu amb el pronom feble li és molt freqüent en els casos següents:
- Amb verbs com agradar, desagradar, plaure, importar, interessar, pesar, remordir, repugnar, saber greu, caure bé, encantar...
El Pol, a qui no li agrada anar amb avió, ha marxat amb tren.
- Amb els verbs que expressen necessitat o obligació (caldre, fer falta, fer nosa).
L’alumna, a qui li feia falta treure bona nota, va suspendre l’examen.
- Verbs passar, ocórrer, semblar.
Convocarem el candidat del partit, al qual li sembla interessant el projecte.
- Amb verbs de percepció (veure, mirar, sentir, notar, etc.), quan es vol indicar possessió, com poden ser les parts del cos.
Aquella noia, a qui se li veuen els ulls alegres, és la nova secretària.
El relatiu locatiu ‘on’
El pronom on és un pronom relatiu de lloc, substituïble per en el qual, en la qual, en els quals, en les quals, excepte si l’antecedent és un nom propi de lloc.
- El despatx on / en el qual ens reunirem.
Demà visitarem les instal·lacions on / en les quals es farà la competició.
- Vam anar a Olot, on ens vam estar tot el cap de setmana.
Vam anar a Olot, en el qual / en què ens vam estar tot el cap de setmana.
Només s’utilitza quan es refereix a llocs reals, no quan es refereix a llocs (o temps) figurats.
- És un recinte on es poden organitzar tota mena d’actes.
- Ens referim a una situació on no s’admeten solucions improvisades.
Ens referim a una situació en què no s’admeten solucions improvisades.
- Ha estat una etapa on s’han aguditzat les dificultats financeres del consorci.
Ha estat una etapa en què s’han aguditzat les dificultats financeres del consorci.