La conjunció copulativa ‘i’ i la conjunció disjuntiva ‘o’
Seguides de paraules començades amb i o amb o, al contrari del que s’esdevé en castellà, el català no té unes formes alternatives amb què substituir les conjuncions i i o.
- ü íntegre i imparcial
ü recte o oblic
û íntegre e imparcial
û recte u oblic
En el llenguatge general, la combinació d’aquestes dues conjuncions amb la barra inclinada és ambigua i, per això mateix, no és recomanable. És preferible fugir de la inconcreció i ser explícits: si hem d’expressar una relació d’addició, fem servir la conjunció i; si hem d’expressar una opció o una relació d’alternança, fem servir la conjunció o.
- pels sistemes de concurs, concurs oposició o oposició
(= per qualsevol d’aquests sistemes)
selecció de personal funcionari interí i personal laboral
(= la selecció afecta tots dos col·lectius alhora)
La conjunció o no s’accentua mai, ni quan va entre xifres.
- ü La quota és de 45 o 50 €.
û La quota és de 45 ó 50 €.