El web de la Diputació de Barcelona i la Intradiba

Continguts

La comunicació de la Diputació a través d’Internet s’estructura en dos grans blocs, a partir del contingut temàtic adreçat als diferents destinataris o públics potencials:

• El web de la Diputació de Barcelona abasta la demanda del públic extern: ciutadans, institucions i mitjans de comunicació. Aquest web ha de difondre informació institucional i de promoció, fet que comporta que hi hagi d’haver una bona integració de la informació, un sistema de navegació versàtil i una imatge corporativa acurada.
• El web intern o intranet (Intradiba) s’adreça als treballadors de la Diputació i posa èmfasi especial en la millora de la comunicació interna, la integració d’informació, l’accés a bases de dades, l’agilitació de processos administratius o de transaccions, etcètera.
• Dins de la Intradiba hi ha diversos nivells d’accessibilitat, des de la informació oberta i accessible a tothom, fins a les pàgines amb accés restringit a un col·lectiu o a unes àrees determinats.

Recursos tipogràfics

La tipografia és definida per les plantilles i els estils de la Diputació de Barcelona. Cal recordar, però, que hem d’evitar els subratllats perquè es poden confondre amb un enllaç. Tampoc no és recomanable l’ús de colors ni de les majúscules fora dels usos habituals.

La negreta es pot fer servir per a destacar paraules o fragments de text, però ho hem de fer amb mesura; en cas contrari, perd tota la força distintiva i pot fer més pesada la lectura.

La cursiva ha de ser emprada de manera molt restrictiva perquè no es llegeix gaire bé a Internet. Només la utilitzem en els casos en què està indicada (vegeu l’apartat «La lletra cursiva»).

Les cometes baixes (« ») serveixen principalment per a identificar les citacions textuals d’enunciats pronunciats o publicats per algú altre.

Recordem que l’ús simultani de dos o més recursos tipogràfics acostuma a ser incorrecte, atès que tenen funcions diferents. Així, per exemple, hem d’evitar casos com el següent, en què s’usen simultàniament cometes i cursiva:

Per a esmentar una taula rodona o una exposició, amb les cometes en tenim prou; la negreta i la cursiva tenen altres funcions, i aquí són sobreres. Així doncs, caldria escriure:

Pel que fa als guions, recordem que n’hi ha de diversos tipus i que cadascun té funcions diferents. Tot i que a simple vista ens poden semblar idèntics o equivalents, els cercadors no els consideren iguals; per això, l’ús exacte dels guions, i també de les convencions tipogràfiques en general, és una condició indispensable si volem facilitar la localització dels documents.

1. El guió llarg (—) —em dash, en anglès— s’utilitza, entre altres funcions, per a marcar un incís dins del text; no hi ha d’haver cap espai en blanc entre el primer guió i el mot que el segueix, ni entre el segon guió i el mot que el precedeix. La combinació de tecles per a escriure aquest caràcter a Windows és Alt + 0151 i el codi HTML és — o —. Cal no confondre’l ni amb el guionet (-) ni amb el signe de menys (–).

2. El guionet (-) —hyphen, en anglès— s’utilitza principalment per a unir mots i números d’ordre que denoten un interval. Disposa d’una tecla pròpia per a escriure’l. El codi HTML és -. No deixem cap espai en blanc ni davant ni darrere del guionet, excepte si uneix elements formats per més d’un mot.

3. El signe matemàtic menys o guió mitjà (–) —en dash, en anglès— s’usa com a signe de subtracció i en els casos en què acompanya xifres. La combinació de tecles per a escriure aquest caràcter a Windows és Alt + 0150 i el codi HTML és &ndash: o –. No l’hem d’utilitzar en els usos reservats al guionet (-) o al guió llarg (—).