Destinats a una persona concreta desconeguda, home o dona
Si ens referim a una persona que no sabem si és home o dona, podem fer servir l’organisme o la unitat administrativa a què està adscrita; frases o perífrasis i expressions despersonalitzades; les paraules persona o part; la forma no marcada i les formes dobles, senceres o abreujades:
L’organisme o la unitat administrativa
Quan ens referim a les denominacions de professions, titulacions i càrrecs.
- És preceptiu l’informe de la Secretaria.
És responsabilitat de la Intervenció.
Són competències de la Direcció del centre planificar i dirigir les activitats acadèmiques i administratives.
Límits
Aquest recurs no sempre pot substituir la referència a una persona concreta:
- Un escrit adreçat al jutjat (o al bisbat) no és el mateix que un escrit adreçat al jutge (o al bisbe).
- El mot deganat referit al degà o la degana és ambigu, perquè pot designar la durada de les funcions d’un degà o el seu despatx.
Frases o perífrasis i expressions despersonalitzades
- Qui signa l’informe és responsable de l’adjudicació.
(nom i cognoms), que viu a Manresa, [...], en comptes de domiciliat/ada
Domicili, en comptes de domiciliat/ada
Data de naixement, en comptes de nascut/uda
Les paraules ‘persona’ i ‘part’
- Un certificat signat a petició de la persona interessada
La part demandant, contractant, actora, etc.
Vegeu-ne els límits a l'apartat «Destinats a un grup heterogeni d’homes i dones».
La forma no marcada
- És preceptiu l’informe del secretari.
És responsabilitat de l’interventor.
Són competències del director de centre planificar i dirigir les activitats acadèmiques i administratives.
La forma no marcada és la més adequada quan fem referència a professions o càrrecs que encara no sabem si seran ocupats per un home o una dona.
Les formes dobles
En general, les formes dobles senceres només són recomanables en les salutacions (de cartes, circulars, missatges de correus electrònics, etc.):
- Senyor, senyora,
Benvolguda sòcia, benvolgut soci,
Criteris d’ús per a les formes dobles senceres
- Només fem servir l’article que correspon al primer element enumerat i la preposició que el precedeix:
- És preceptiu l’informe de l’interventor o interventora.
És preceptiu l’informe de l’interventor o de la interventora.
És preceptiu l’informe de l’interventor o la interventora.
- No doblem l’adjectiu, que ha de concordar amb la forma no marcada:
- El funcionari o funcionària afectat pot presentar una sol·licitud.
El funcionari afectat o la funcionària afectada pot presentar una sol·licitud.
- Només en les denominacions de professions o càrrecs podem repetir l’adjectiu:
- enginyer agrònom o enginyera agrònoma
enginyer o enginyera agrònom
educador físic o educadora física
educador o educadora físic
- Si el substantiu és invariable, és preferible repetir-lo:
- És preceptiu l’informe del cap o la cap
És preceptiu l’informe del o la cap
- El verb d’una forma doble que fa de subjecte concorda amb el verb en singular:
- El director o directora ha de signar la sol·licitud
El director o directora han de signar la sol·licitud
Les formes dobles abreujades només són adequades quan volem estalviar espai; és a dir, en textos esquemàtics (taules, gràfics, llistes, etc.) i en els documents preimpresos o en línia si altres recursos no són possibles. En textos llargs no són adequats.
En els documents preimpresos o en línia hem de preveure que les persones que emplenaran les caselles tant poden ser homes com dones i, per tant, el text hi ha de concordar.
Criteris d’ús per a les formes dobles abreujades
El recurs gràfic per a la forma abreujada és la barra (/):
- mestre/a
professor/a
benvingut/uda
funcionari/ària
soci/sòcia
La terminació femenina d’aquestes dobles formes abreujades segueix els criteris següents:
- En alguns casos, només hem d’afegir o canviar una vocal: professor/a o mestre/a.
- Quan entre la forma femenina i la masculina hi ha més diferències, escrivim la terminació femenina des de la vocal tònica, incloent-hi aquesta: benvingut/uda, funcionari/ària.
- Si l’estalvi d’espai no és significatiu, escrivim les dues formes senceres: soci/sòcia, en comptes de soci/òcia
(Vegeu la taula 1.)