Destinats a un grup heterogeni d’homes i dones
El tractament de vós
El tractament recomanat en el llenguatge administratiu (de vós) estalvia i fa innecessària tota distinció de gènere i de nombre quan el destinatari és l’objecte directe; i no fa distinció de gènere quan el destinatari és l’objecte indirecte.
Us convoquem a la reunió ens estalvia de fer referència explícita al gènere i al nombre:
- El convoquem a la reunió.
La convoquem a la reunió.
Els convoquem a la reunió.
Les convoquem a la reunió.
Us agraïm l’assistència ens estalvia de fer referència al nombre:
- Li agraïm l’assistència.
Els agraïm l’assistència.
(Vegeu el capítol «Tractaments personals i tractaments protocol·laris».)
Noms col·lectius i epicens
- Atenció sanitària a la població immigrant
La plantilla de l’empresa
El personal interí
Activitats destinades al jovent
Els drets de la víctima
Desenvolupament de l’infant de 0 a 3 anys
Límits
L’ús de mots col·lectius en segons quin context ens pot fer caure en inadequacions semàntiques que hem d’evitar.
- Jovent i joventut no són termes totalment equivalents: jovent només significa ‘conjunt de joves’; en canvi, joventut també és un ‘període de la vida’ i la ‘qualitat de jove’:
- S’han convertit en referents dels joves.
La falta de referents en la joventut pot tenir conseqüències.
- Infància i infantesa són períodes de la vida; però infància ha estès el seu significat a ‘els infants’:
- Saló de la Infància
Saló de la Infantesa
- Adolescència i vellesa no són el conjunt d’adolescents i vells, sinó períodes de la vida:
- Hem de millorar l’autoestima dels adolescents.
Hem de millorar l’autoestima de l’adolescència.
- En l’àmbit jurídic, ciutadania significa ‘condició i dret que tenen les persones que pertanyen a una comunitat política que expressa el vincle existent entre aquesta i els seus membres’:
- L’article 15.3 de l’Estatut d’autonomia estableix la possibilitat que els drets que el mateix Estatut reconeix als ciutadans de Catalunya, és a dir, als catalans com a persones que gaudeixen de la ciutadania de Catalunya –bo i entenent aquesta condició com la dels nacionals espanyols amb veïnatge administratiu al territori català–, s’estengui també «a altres persones».
- Fora d’aquest llenguatge d’especialitat, ciutadania ha estès el seu significat a ‘conjunt de ciutadans’:
- Els drets i deures de la ciutadania.
Indefinits, perífrasis i expressions despersonalitzades
- Tothom es pot beneficiar dels avantatges socials.
Qualsevol empleat es pot beneficiar dels avantatges socials.
Cap membre de la Comissió no té dret a desentendre’s dels acords adoptats.
Qui presenti la instància té dret a participar en el concurs.
Qui tingui interès a participar en el concurs ha de presentar una instància.
Amb la col·laboració de…, en comptes de Col·laboradors
Fotografies de…, en comptes de Fotògrafs
Redactat per, en comptes de Redactors
Les paraules ‘persona’ i ‘part’
- Les persones sol·licitants d’asil
Les parts contractants, actores, etc.
Límits
Per bé que en dret es fa la distinció entre la persona física i la persona jurídica, l’abús de la paraula persona seguida d’un determinat adjectiu ha donat lloc, més d’una vegada, a expressions ambigües i n’ha diluït el significat:
Persones treballadores no és un sinònim perfecte de treballadors, perquè podem donar a entendre que ens referim a persones que treballen molt.
Igualment, l’expressió persones consumidores es pot referir a persones que consumeixen massa; per tant, tampoc no és equivalent a consumidors.
El masculí plural extensiu
El masculí plural pot incloure homes i dones, atès que, com ja hem apuntat, és la forma no marcada:
- Els socis, els col·laboradors i els voluntaris treballen en el mateix projecte.
Estudiants i professors s’han posat d’acord.
Els auxiliars tècnics, el 67 % dels quals són dones, és el col·lectiu més nombrós.
Tensions entre cristians ortodoxos i musulmans
Dos membres de la família són empleats públics: una advocada i un mestre.
Codi ètic dels treballadors públics
El masculí singular extensiu
El masculí singular pot incloure homes i dones quan no es refereix a una persona concreta, atès que és la forma no marcada:
- Fes-te el carnet de soci!
Servei d’atenció a l’usuari
Això és així perquè, com ja hem vist, el singular és el nombre no marcat i el plural és el marcat. És a dir, el singular es pot referir a un objecte o individu o a molts:
- El llibre més venut el Dia del Llibre
Escola de la Dona
Estatut bàsic de l’empleat públic
A la primera frase només el primer llibre es refereix a un objecte, un títol, concret; en canvi, el segon fa referència a un concepte, a la idea abstracta del terme.
A la segona i tercera, Dona i empleat públic es refereixen també a conceptes i, per tant, remeten a totes les dones i a tots els empleats públics.
Les formes dobles
En el cas de les salutacions de cartes, circulars, missatges de correus electrònics o a l’inici de les intervencions orals, és recomanable fer servir la doble salutació:
- Senyores, senyors,
Benvolguts socis, benvolgudes sòcies,
Benvolgudes sòcies, benvolguts socis,
Benvolguts i benvolgudes col·legues,
Benvolgudes i benvolguts col·legues,
Fora d’aquest cas, l’ús coherent d’aquestes formes, senceres o abreujades, en textos llargs sovint és inviable i contrari a la claredat, la fluïdesa i l’economia del llenguatge:
- El grau d’aptitud dels i de les participants admesos/eses i convocats/ades a les proves de suficiència serà avaluat per un comitè d’experts/es.
En aquests casos convé usar el masculí plural amb valor extensiu.
Taula 1: Formes dobles abreujades
| Formes dobles abreujades | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| director/a pedagog/a alumne/a mosso/a | jutge/essa metge/essa alcalde/essa | directors/ores (1) pedagogs/ogues (1) |
| funcionari/ària (1) advocat/ada (1) administratiu/iva (1) benvolgut/uda (1) | soci/sòcia (2) grec/grega (2) | socis/sòcies (2) tècnics/tècniques (2) |
(1) Si la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal, s’ha d’escriure la terminació femenina des de la vocal tònica incloent-hi aquesta.
(2) Quan la forma femenina i la masculina presenten diferències ortogràfiques que no consisteixen només a afegir o canviar una vocal i l’estalvi d’espai de la forma abreujada que en resulta no és significatiu, escriurem les dues formes senceres.