Llenguatge no discriminatori

El llenguatge de l’Administració pública no admet cap distinció arbitrària respecte a una persona o col·lectivitat per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, condició social, ètnia, ideologia, edat, cultura, religió o opció sexual.

Totes les expressions dels exemples que recomanem d’evitar prenen la part pel tot, reflecteixen estereotips que fomenten la discriminació i banalitzen les malalties. N’hi ha algunes que fins i tot han estat degradades perquè s’utilitzen com a insult en el llenguatge groller. D’altra banda, és del tot gratuït recórrer a conceptes mèdics o condicions humanes doloroses per a dibuixar la realitat (autisme polític, situació esquizofrènica, deliris nacionalistes…).

Es tracta de no substantivar situacions individuals que diuen alguna cosa de les persones, però només alguna cosa: parlem de persones que tenen una situació individual, i no a l’inrevés.

Finalment, hem d’usar amb rigor els termes deficiència, discapacitat i minusvalidesa. La Classificació Internacional del Funcionament, de la Discapacitat i de la Salut (CIF) de l’OMS, de l’any 2001, defineix els dos primers termes de la manera següent:

• Deficiència: pèrdua o dèficit en el funcionament d’una estructura corporal o d’una funció corporal.
• Discapacitat: resultat de la interacció entre la deficiència d’una persona i les barreres de l’entorn, que comporta una limitació en l’activitat i la consegüent restricció en la participació en igualtat de condicions que els altres ciutadans.

Per tant, la discapacitat és conseqüència d’una deficiència, però no totes les deficiències tenen com a conseqüència una discapacitat.

Els termes equivalents de deficiència i discapacitat en castellà i anglès són, respectivament: deficiencia i impairment; discapacidad i disability.

La Classificació del 2001 no inclou el terme minusvalidesa; però, d’acord amb la Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalideses (CIDDM), de l’any 1980, el podem definir de la manera següent: «Situació de desavantatge d’un individu determinat a conseqüència d’una deficiència o d’una discapacitat que limita o impossibilita la participació social que li correspondria segons l’edat, el sexe o factors socials i culturals».

Els termes equivalents en castellà i anglès són minusvalía i handicap.