Destinats a una persona concreta coneguda o a un grup de persones del mateix sexe

El principi gramatical de la concordança exigeix que, quan fem referència a una persona determinada o a un grup de persones del mateix sexe, adaptem el discurs al gènere que li correspon:

Si la denominació de la professió o el càrrec la componen un nom i un adjectiu, tots dos elements també s’han d’adaptar a la persona a la qual es refereixen:

Sobre el sufix ‘-essa’

El sufix -essa marca com a femenins uns quants substantius: baronessa, abadessa, jutgessa, etc. Actualment, però, aquest sufix no és productiu: ja no genera noms femenins nous i els existents alternen amb femenins que coincideixen amb els masculins (jutgessa/jutge, metgessa/metge) o que se’n diferencien per la marca -a (advocadessa/advocada).

Al diccionari normatiu, les formes femenines acabades en -essa que tenen entrada pròpia remeten a les formes no marcades o a les acabades en -a. Els femenins acabats en -essa poden ser percebuts negativament, ja que sovint s’associen a l’accepció ‘muller de’.

El mot alcaldessa s’ha de considerar, en aquests moments, una excepció; la consolidació i l’ús generalitzat que té la forma femenina en l’àmbit de l’Administració local (juntament amb el fet que la terminació -essa està en recessió en el sentit de ‘muller de’) fa que s’hagi de considerar alcaldessa el mot preferent. 

Sobre els noms invariables

Així com un gran nombre de noms tenen una forma marcada (àrbitra, interventora, regidora, mossa d’esquadra, traductora, arquitecta, etc.) n’hi ha d’altres que no s’adapten fàcilment a la flexió: cap, vocal, fiscal, agent, peó, pilot, contribuent, docent, sol·licitant, representant, responsable, professional, etc.

En aquests casos, la necessària concordança de l’article, l’adjectiu o altres especificadors defineix clarament el sexe de qui ocupa el càrrec o exerceix la professió: