Criteris de traducció
En general, es tendeix a donar en forma catalana el nom de personatges històrics i sants (Guillem Tell, sant Antoni de Pàdua); els càrrecs (el president del Govern espanyol); les institucions (Ministeri d’Educació, Cultura i Esports); les associacions i ONG (Metges sense Fronteres); els partits polítics (Partit Socialista Obrer Espanyol); les exposicions, les fires, els premis i les distincions (Fira del Llibre de Frankfurt, Copa d’Europa), i els topònims i els accidents geogràfics si tenen una forma tradicional en català (Saragossa, Osca, el Danubi).
No es tradueixen els noms propis de persona, les denominacions d’organitzacions i empreses (El Corte Inglés); les universitats i museus si són coneguts pel nom original (British Museum, però Museu del Prado); les conferències, jornades i congressos (III Congreso Internacional sobre Patología Dual); les publicacions periòdiques (diari Le Monde), i les vies públiques (la plaça Mayor de Madrid).
(Vegeu el capítol «Criteris de traducció».)