Verbs de règim preposicional
Certs verbs demanen un complement introduït per una preposició (el complement preposicional): contribuir (a), penedir-se (de), informar (de o sobre), consistir (en), trigar (en), ajudar (a), entre moltíssims altres.
- Aquestes actuacions han contribuït a la cohesió del barri.
Es penedeixen dels acords que van adoptar.
La solució consistirà en la venda de participacions.
Es conformen amb el suport institucional.
Davant d’infinitius i la conjunció ‘que’
Quan el complement de règim d’una oració construïda amb algun d’aquests verbs és una oració subordinada d’infinitiu, les preposicions a i de es mantenen, però les preposicions en i amb canvien en a o de (sovint qualsevol de les dues) en els registres formals.
- Aquestes actuacions han contribuït a la cohesió del barri.
Aquestes actuacions han contribuït a cohesionar el barri.
- Es penedeixen dels acords que van adoptar.
Es penedeixen d’haver adoptat aquells acords.
- La solució consistirà en la venda de les participacions.
La solució consistirà a vendre les participacions.*
- No han trigat gens en la resposta.
No han trigat gens a respondre.*
- Confien en el retorn.
Confien a / de tornar ben aviat.**
- Es conformen amb el suport institucional.
Es conformen a / de rebre el suport institucional.
- No estan d’acord amb l’aplicació del nou protocol.
No estan d’acord a / d’aplicar el nou protocol.
- Compten amb l’aprovació d’un nou pressupost.
Compten a / d’aprovar un nou pressupost.**
També hi ha algun verb que, a més de la preposició a, pot portar la preposició per.
- S’han interessat en el nou projecte.
S’han interessat a / per col·laborar en el nou projecte.
* És general el canvi de en per a (i no de) amb verbs com ara afanyar(-se), basar(-se), capficar-se, complaure’s, consistir, entossudir-se, exercitar-se, interessar-se, invertir, tardar, trigar o vacil·lar.
** De vegades és possible el complement sense preposició: Confien tornar ben aviat, Compten aprovar un nou pressupost.
Malgrat això, la preposició amb es manté amb predicats del tipus tenir relació, tenir a veure.
Parlar molt en públic no té relació / res a veure amb dominar l’oratòria.
Amb les expressions haver-n’hi prou i tenir-ne prou podem utilitzar les dues preposicions.
No n’hi ha prou amb treballar, cal fer-ho bé (o No n’hi ha prou de treballar).
Malgrat els règims preposicionals, davant la conjunció que, en català
—diferentment del que fa el castellà— la preposició desapareix.
- Aquestes actuacions han contribuït que el barri es cohesioni.
Aquestes actuacions han contribuït a que el barri es cohesioni.
- Ens han informat que l’acte s’ha suspès.
Ens han informat de que l’acte s’ha suspès.
- La solució consistirà que els socis venguin participacions.
La solució consistirà en que els socis venguin participacions.
- Es conformen que les institucions els donin suport.
Es conformen amb que les institucions els donin suport.
Si l’oració que introdueix la conjunció està dislocada, la preposició cau igualment.
- No dubto que em diu la veritat.
Que em diu la veritat, no en dubto pas.
No en dubto pas, que em diu la veritat.
- No dubto de que em diu la veritat.
De que em diu la veritat, no en dubto pas.
No en dubto pas, de que em diu la veritat.
Si aquestes frases ens resulten forçades o ambigües, tenim prou recursos per a aconseguir una redacció més clara.
- Aquestes actuacions han contribuït a la cohesió del barri.
Ens han informat de la suspensió de l’acte.
La solució consistirà en el fet que els socis venguin les participacions.
Es conformen a rebre el suport de les institucions.
(Vegeu l’apartat «Canvi i caiguda de preposicions».)
En aquesta pàgina