Noms de persona
La forma original dels noms i els cognoms no pot ser alterada en cap cas. En un text en català, hem de preservar l’accentuació dels cognoms en castellà, tret que la persona interessada hagi adoptat les normes d’accentuació catalana.
| En català | En castellà |
|---|---|
| Josep Lluís Sert | Josep Lluís Sert |
| Avel·lí Fernández | Avel·lí Fernández |
| María Ruiz García | María Ruiz García |
| David Fernàndez | David Fernàndez |
A l’hora d’escriure els noms de persona hem de tenir en compte els casos d’alfabets no llatins (el ciríl·lic, l’hebreu, l’àrab, etc.), en què cal un sistema d’adaptació gràfica. Hi ha dos tipus d’adaptació: la transliteració i la transcripció.
-
La transliteració intenta donar l’equivalència gràfica de l’alfabet original en l’alfabet llatí.
- F’odor Mikhajlovič Dostojevskij
Mikhail Sergejevic Gorbačov
-
La transcripció reprodueix amb signes del nostre alfabet la pronúncia de la llengua original.
- Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski
Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov
És més recomanable la transcripció, perquè és més fàcil d’identificar i s’acosta més a la pronúncia original.
Per a consultar l’adaptació catalana de noms propis provinents d’alfabets no llatins, ens podem fixar en les recomanacions de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i en dos diccionaris enciclopèdics: el Gran Larousse català (que opta per transcriure’ls) i la Gran enciclopèdia catalana (que opta per transliterar-los, per bé que també en dona una transcripció).