La coma
La coma (,) és un signe de puntuació que serveix per a marcar pauses breus. Entre la coma i la paraula precedent no hi ha d’haver cap espai; entre la coma i la paraula següent en deixem un. Fer-la servir pot ser imprescindible, optatiu o totalment inacceptable.
La coma té les funcions següents:
- Marca les enumeracions o els elements d’una sèrie (mots, expressions o frases) si no els separen les conjuncions i, ni i o.
- Avui hem de redactar un decret, dos dictàmens i tres oficis.
Antoni M. Badia i Margarit es llicencià en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona, inicià els seus treballs d’investigador i esdevingué catedràtic de Gramàtica Històrica a la Universitat de Barcelona.
Tot ho ha fet amb constància, amb intel·ligència, sense vanitat.
La Comissió no ha rebut ni suport ni finançament.
Ara bé, si els elements de la sèrie són nombrosos, complexos o no pertanyen al mateix nivell de coordinació, posem la coma abans de la conjunció amb la finalitat de fer més comprensible el text.
- No hi han donat suport ni els responsables, ni els coordinadors, ni la Comissió.
La Comissió és integrada per set membres de prestigi docent i investigador adscrits al cos de funcionaris docents universitaris o a centres públics d’investigació, o experts de prestigi internacional.
Els ciutadans demanen transparència, i l’Administració pública ha de donar compte de la seva gestió.
(La segona i no coordina «transparència» i «l’Administració», sinó «Els ciutadans» i «l’Administració».)
Els elements enumerats a ratlla seguida es poden encapçalar amb marques identificadores, generalment amb lletres seguides del parèntesi de tancament.
Coherència amb les prioritats d’Europa 2020: a) creixement intel·ligent, b) creixement sostenible, i c) creixement integrador.
(Per a la disposició vertical de les enumeracions, vegeu l’apartat «Enumeracions verticals».)
- Delimita els incisos, és a dir, les explicacions, els aclariments o les aposicions, encara que al davant hi hagi una conjunció.
- Aquesta instrucció, de conformitat amb l’article 21 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, obliga a […]
Tots els grups, fins i tot els de l’oposició, van aprovar la proposta.
La proposta, força debatuda, ha estat aprovada.
L’ampliació de la biblioteca, benvolguts conciutadans, és del tot necessària.
La regidora d’Urbanisme, Magda Rius, va presidir l’acte.
Per a puntuar correctament, hem d’identificar bé els incisos. L’incís afegeix una explicació a un component de la frase, una explicació que podem eliminar sense alterar el significat de la frase.
- La regidora, Magda Rius, es va oposar a l’ampliació del crèdit.
(Entre les persones que podien aprovar l’ampliació del crèdit o que s’hi podien oposar només hi havia una regidora, i aquesta regidora s’hi va oposar. Si eliminem l’incís, no alterem el significat de la frase, perquè, de regidora, només n’hi havia una.)
La regidora Magda Rius es va oposar a l’ampliació del crèdit. - (Entre les persones que podien aprovar l’ampliació del crèdit o s’hi podien oposar, hi havia, com a mínim, dues regidores; i només la regidora Magda Rius s’hi va oposar. Si eliminem l’incís, alterem el significat de la frase: com que hi ha més d’una regidora, no sabrem quina regidora s’hi va oposar.)
Passa exactament el mateix si l’incís és una oració de relatiu:
- Els congressistes, que van intervenir en el debat, van assistir a l’acte de cloenda.
(L’incís diu alguna cosa dels congressistes, de tots. Si eliminem l’incís, el sentit de l’oració no canvia: Tots els congressistes van assistir a l’acte de cloenda.)
En canvi:
- Els congressistes que van intervenir en el debat van assistir a l’acte de cloenda.
(Entenem que hi ha congressistes que van intervenir en el debat i uns altres que no, i que tots els que hi van intervenir van assistir a l’acte de cloenda. Dels que no hi van intervenir, no sabem si van assistir a l’acte de cloenda o no.)
- Evita ambigüitats.
- A la sessió, del Ple no se’n va parlar.
(no es va parlar del Ple)
A la sessió del Ple, no se’n va parlar.
(no es va parlar d’un assumpte concret)
Les jornades han estat organitzades per les àrees de Presidència, Cultura, Educació i Esports, i Territori i Sostenibilitat.
(l’última coma esvaeix el dubte d’on comença i acaba el nom de cada àrea)
- Finalitza les fórmules de salutació i de comiat si no inclouen un verb.
- Senyors,
Senyora,
Benvolgut amic,
Atentament,
Cordialment,
Us saludo cordialment.
(Vegeu l’apartat «Fórmules de salutació i comiat».)
- En una datació, separa la localitat de la data.
Vic, 20 de gener de 2020
- En una adreça, separa el carrer del número, i el número del pis, però no el pis de la porta.
Av. Països Catalans, 10, 6è 3a
- En llistes i bibliografies, separa les inversions de l’ordre habitual entre el nom i el cognom.
Solà, Joan (dir.). Llibre d’estil de l’Ajuntament de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1999.
- En els nombres amb decimals, separa la part entera de la fracció decimal.
En aquest cas l’ús de l’apòstrof és incorrecte.
- Cal millorar el 62,5 % dels espais de serveis per al personal dels mercats.
Cal millorar el 62’5 % dels espais de serveis per al personal dels mercats.
- Pot delimitar els complements circumstancials de temps i de lloc. Tot i que en aquests casos l’ús de la coma és força subjectiu, recomanem de posar-la si el complement va a l’inici de l’oració, si és llarg o si no va seguit d’un verb.
- Al començament del segle xix, el municipi tenia 347 habitants.
El municipi tenia 347 habitants al començament del segle xix.
El municipi, al començament del segle xix, tenia 347 habitants.
(necessàriament entre comes: és un incís entre el subjecte i el verb)
A la dècada dels setanta, el municipi va patir un fort aiguat.
A la dècada dels setanta es construí el pont nou.
El 31 d’octubre acaba el termini.
A l’aula annexa del laboratori de química, l’aire era irrespirable.
L’aire era irrespirable a l’aula annexa del laboratori de química.
A l’aula annexa del laboratori de química hi ha un projector.
Separem amb comes les indicacions del dia, l’hora i el lloc:
Farem la reunió el 19 de gener, a les 9.30 h, a la sala de reunions de l’Oficina d’Administració.
- Marca una pausa després de certs adverbis acabats en -ment i després de paraules i expressions de sentit adverbial —especialment quan afecten tota l’oració— o conjuntiu. Per exemple:
- així mateix
al capdavall
ara bé
a més a més
de fet
doncs
en canvi
en conseqüència
en definitiva
en realitat
en tot cas
d’una banda
de l’altra
en primer lloc
en segon lloc
és a dir
excepte
finalment
no obstant això
per consegüent
per exemple
per tant
primerament
probablement
respectivament
tanmateix
- Artísticament, la part més notable del monestir és la portalada.
En primer lloc, cal presentar les sol·licituds.
D’una banda, la data de la reunió estava acordada i, de l’altra, l’ordre del dia ja no admetia més punts.
En definitiva, no podran presentar el projecte a la reunió del dia 15.
En tot cas, no renuncien a poder-lo presentar abans d’acabar l’any.
Aquesta coma no és preceptiva en tots els casos, sinó que depèn de la complexitat del text anterior o posterior al mot o l’expressió en qüestió.
- Probablement arribaran a un acord.
Probablement, arribaran a un acord.
- Generalment, els assistents a les jornades reben la documentació deu dies abans.
Generalment els assistents a les jornades reben la documentació deu dies abans.
- Han sortit tots els resultats excepte el seu.
Han sortit tots els resultats, excepte el seu.
A l’interior de l’oració, com a incisos que són, van entre comes.
- La reunió té, naturalment, una gran transcendència per al futur del país.
La trobada no és, doncs, un simple acte protocol·lari.
- Indica un verb elidit. Posem una coma entre el subjecte i el complement per a marcar l’omissió d’un verb que sobreentenem.
- El Col·legi de Metges, a favor de la universalitat de l’assistència sanitària.
Cinc per tres, quinze.
Els ponents internacionals rebran el dossier en anglès, i els altres, en català.
El volum I tracta de fonologia, i el II, de sintaxi.
- En general, delimita oracions subordinades (condicionals, adversatives, temporals, causals, finals, concessives…), sobretot si són llargues i van abans que l’oració principal.
- Si voleu destacar alguna publicació en el butlletí electrònic, enllaceu-la a la fitxa corresponent del web de la llibreria.
La jornada ha presentat projectes innovadors, però no ha tingut gaire repercussió.
Quan arriben els ruixats torrencials, els veïns de la riera tremolen.
Com que la intenció és compartir el coneixement generat, hem d’establir els canals adequats.
- Marca certs canvis en l’ordre natural de la frase: complements circumstancials + subjecte + verb + complements que depenen del verb (directe, indirecte, preposicional, atribut, altres circumstancials). Com hem dit abans, una frase ordenada i senzilla no necessita puntuació interna:
Avui alguns comerços del municipi han obert els seus establiments més tard de l’hora habitual.
Focalitzacions sense pronominalització
- Als fets, ens referim.
A Tarragona, treballa.
Al contracte, consta la data de lliurament.
En aquests tres exemples, la coma indica una inflexió del to, ja que pronunciem amb èmfasi els elements que hem desplaçat a l’esquerra amb la intenció de focalitzar-hi l’interès (Als fets, A Tarragona i Al contracte) per a contrastar-los amb una possibilitat que neguem, implícitament o explícitament:
- Ens referim als fets (i no a les paraules)
Treballa a Tarragona (i no a Barcelona)
La data de lliurament consta al contracte (i no al pressupost)
La coma també és obligatòria quan alterem l’ordre lògic de la frase desplaçant el subjecte a la dreta.
- El Servei Comptable és al quart pis.
És al quart pis, el Servei Comptable.
- El director ha tornat de vacances.
Ha tornat de vacances, el director.
Focalitzacions amb pronominalització
L’oració Un expert ha redactat l’informe segueix un ordre lògic:
subjecte + verb + complement directe.
Si volem focalitzar l’interès en el complement directe l’informe, el desplacem a l’esquerra, al començament de l’oració. El resultat és la construcció impossible L’informe ha redactat un expert; per això, pronominalitzem el complement directe informe amb el pronom feble corresponent (el, l’):
L’informe l’ha redactat un expert.
En aquests casos, el desplaçament a l’esquerra i la pronominalització consegüent fan optativa la coma; la recomanem, però, quan la seqüència desplaçada es complica sintàcticament i s’allarga.
L’informe que haurà de valorar la Comissió a la reunió de la setmana vinent, l’ha redactat un expert.
(Vegeu «Pleonasmes» a l’apartat «Pronoms febles».)
Anticipació del pronom feble i desplaçament a la dreta
L’oració Ja es va fer una auditoria dels contractes adjudicats segueix un ordre lògic: complement circumstancial temporal + subjecte elidit + verb + complement de règim o preposicional.
Si ens convé subratllar que l’auditoria ja s’ha fet, perquè aquesta és la intenció del missatge o perquè l’emissor i el destinatari sobreentenen els contractes adjudicats, obtenim la frase:
Ja se’n va fer una auditoria, dels contractes adjudicats.
En aquests casos, quan avancem el pronom i desplacem el complement pronominalitzat a la dreta, la coma és obligatòria.
- En té molts, de recursos.
No el valoren, l’esforç.
Les toleren tot i ser il·lícites, les males pràctiques.
- Els canvis en l’ordre lògic dels elements que componen l’oració no són recomanables en el llenguatge administratiu. Els desplaçaments compliquen la sintaxi i, per tant, la puntuació. Això no obstant, són un recurs expressiu molt valuós en altres registres.
- Algunes oracions tenen un ordre intern propi que no coincideix amb el general. Així doncs, no hem d’interpretar que els elements de l’oració s’hagin desplaçat.
En les oracions interrogatives, per exemple, el verb va al davant del subjecte i l’element sobre el qual s’interroga va al començament de l’oració:
- És definitiva la decisió?
Han adjudicat l’obra?
Què volen els veïns?
Quants casos s’han produït fins ara?
Com és que no han accelerat els tràmits?
Precisament, si col·loquem el subjecte davant del verb i, doncs, alterem l’ordre propi de les interrogatives, necessitarem una coma.
- Els veïns, què volen?
Els tràmits, com és que no els han accelerat?
En algunes oracions el verb sol anar davant del subjecte:
- Es lloguen cadires.
Arriben turistes d’arreu.