Arcaismes
En el registre neutre i formal, els arcaismes (els mots que han caigut en desús) no són adequats.
La llista següent presenta arcaismes o formes arcaïtzants i les expressions actuals equivalents.
Arcaismes | Expressions actuals equivalents |
---|---|
adés, adesiara | de tant en tant |
àdhuc | fins i tot |
aital | tal |
ans | abans, sinó [que] |
ambdós, ambdues | tots dos, totes dues |
car | perquè, ja que |
d’antuvi, de bell antuvi | des del començament, d’entrada, primer de tot |
ensems | juntament, alhora |
hom | es |
llur, llurs | el seu, la seva, els seus, les seves |
mant, manta, mants, mantes | nombrós, nombrosa, nombrosos, nombroses |
onsevulla, onsevulga, onsevol | en qualsevol banda |
o sia | o sigui, és a dir |
puix que | atès que, ja que |
quelcom (pron. o adv.) | alguna cosa (pron.), una mica, un poc (adv.) |
sens | sense |
tostemps, tothora | sempre |
ultra | a més de |
L’adjectiu i pronom ambdós, ambdues, que el diccionari defineix ‘Tots dos, totes dues; l’un i l’altre’, és, de fet, un arcaisme que deu el seu triomf a l’analogia formal amb l’equivalent castellà ambos. En un llenguatge que no es vulgui allunyar de les formes consagrades per l’ús, és sempre preferible tots dos a ambdós.
A més a més, tots dos és una fórmula que admet d’estendre els casos a altres quantitats (tots tres, tots cinc, tots vint, etc.).
Els arcaismes ans, mant/a i sens perviuen en les locucions ans al contrari, a manta (‘en abundància’), d’una banda, i sens dubte, sens falta, sens fi, sens mesura o sens perjudici, de l’altra.
Aquesta última locució, pròpia del llenguatge jurídic i administratiu, indica que l’oració principal no contradiu ni exclou la subordinada:
- En l’aprovació definitiva d’una figura del planejament urbanístic, els actes presumptes es poden acreditar i fer valer d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú, sens perjudici del que disposa l’article 106 quant a l’executivitat dels plans. (art. 91, apartat 6, de la Llei d’urbanisme)