Llibre d’estil

Arcaismes

En el registre neutre i formal, els arcaismes (els mots que han caigut en desús) no són adequats.

La llista següent presenta arcaismes o formes arcaïtzants i les expressions actuals equivalents.

Arcaismes

Expressions actuals equivalents

adés, adesiara

de tant en tant

àdhuc

fins i tot

aital

tal

ans

abans, sinó [que]

ambdós, ambdues

tots dos, totes dues

car

perquè, ja que

d’antuvi, de bell antuvi

des del començament, d’entrada, primer de tot 

ensems

juntament, alhora

hom

es

llur, llurs

el seu, la seva, els seus, les seves

mant, manta, mants, mantes

nombrós, nombrosa, nombrosos, nombroses 

onsevulla, onsevulga, onsevol

en qualsevol banda

o sia

o sigui, és a dir

puix que

atès que, ja que

quelcom (pron. o adv.)

alguna cosa (pron.), una mica, un poc  (adv.)

sens

sense

tostemps, tothora

sempre

ultra

a més de

L’adjectiu i pronom ambdós, ambdues, que el diccionari defineix ‘Tots dos, totes dues; l’un i l’altre’, és, de fet, un arcaisme que deu el seu triomf a l’analogia formal amb l’equivalent castellà ambos. En un llenguatge que no es vulgui allunyar de les formes consagrades per l’ús, és sempre preferible tots dos a ambdós.

A més a més, tots dos és una fórmula que admet d’estendre els casos a altres quantitats (tots tres, tots cinc, tots vint, etc.).

Els arcaismes ans, mant/a i sens perviuen en les locucions ans al contrari, a manta (‘en abundància’), d’una banda, i sens dubte, sens falta, sens fi, sens mesura o sens perjudici, de l’altra.

Aquesta última locució, pròpia del llenguatge jurídic i administratiu, indica que l’oració principal no contradiu ni exclou la subordinada:

  • En l’aprovació definitiva d’una figura del planejament urbanístic, els actes presumptes es poden acreditar i fer valer d’acord amb el que estableix la legislació de procediment administratiu comú, sens perjudici del que disposa l’article 106 quant a l’executivitat dels plans. (art. 91, apartat 6, de la Llei d’urbanisme)