Pronoms febles

Els pronoms febles, monosil·làbics i sempre àtons, van units a les formes verbals conjugades, a l’infinitiu i al gerundi.

		C. directe	C. indirecte	Adverbial	Adverbial
Singular	1a persona	em	em	hi	en
	2a persona	et	et
	3a persona	la	li
		el	li
		es	es
		ho
Plural	1a persona	ens	ens	hi	en
	2a persona	us	us
	3a persona	els	els
		les	els
		es	es

Forma dels pronoms segons la posició respecte al verb
Davant de verb començat en consonant
em	et	es	en	el	la	els	ens	us
Davant de verb començat en vocal
m’	t’	s’	n’	l’	l’, la	els	ens	us
Darrere de verb acabat en consonant
-me	-te	-se	-ne	-lo	-la	-los	-nos	-vos
Darrere de verb acabat en vocal
’m	’t	’s	’n	’l	-la	’ls	’ns	-us

Canvi en el pronom ‘es’

En contacte amb un verb començat amb el so de essa (representada per s o per c) i d’acord amb la pronúncia, el pronom es es converteix en se per evitar la cacofonia (també és correcte no fer aquesta conversió, però és molt recomanable fer-la).

Els resultats se sabran demà passat.
Se centralitzarà el servei d’informació.

Col·locació dels pronoms respecte al verb

Els pronoms febles admeten dues posicions respecte al verb: sovint es poden situar tant davant el verb com darrere; en la major part dels casos és preferible col·locar-los en la primera posició.

Em voldreu ajudar.
Voldreu ajudar-me?
L’han d’acompanyar a l’hospital.
Han d’acompanyar-lo / d’acompanyar-la a l’hospital.

(Quan el pronom fa de complement directe, el fet de situar el pronom darrere l’infinitiu pot tenir l’avantatge de marcar clarament el gènere.)

Anem-los / Anem-les a visitar.
Anem a visitar-los / visitar-les.
Els hem de comunicar els resultats.
Hem de comunicar-los els resultats.
Vine’ns a veure.
Vine a veure’ns.

No podem posar els pronoms alhora davant el verb i darrere.

Han volgut preservar el patrimoni
L’han volgut preservar / Han volgut preservar-lo.
L’han volgut preservar-lo.

El pronom neutre ‘ho’

Amb el pronom ho representem un complement directe neutre o tota una oració.

Ja sabem allò que ens vau dir > Ja ho sabem.
Els han demanat que assisteixin a l’acte > Els ho han demanat.

Cal tenir en compte que en les oracions introduïdes per tal com (o com), no és necessari aquest pronom quan fa de complement directe i, per tant, generalment se’n prescindeix.

Tal com vas preveure ahir, la inauguració va ser un fracàs.
Ho farem així mateix, tal com ell ha ordenat.

És incorrecte ometre el pronom ho en presència del pronom tot.

Hem repassat els qüestionaris i ja tenim tot controlat.
Hem repassat els qüestionaris i ja ho tenim tot controlat.
Els hem demanat les dades i ara tenim tot a punt.
Els hem demanat les dades i ara ho tenim tot a punt.

El pronom ho pot representar l’atribut (oracions en què el verb és ser, estar, semblar o esdevenir).

Fan veure que estan enfeinats, però no ho estan gairebé mai.
Són molt treballadors > Ho són molt.

També es pot expressar aquest atribut amb el pronom en.

No n’estan gairebé mai (d’enfeinats).
En són molt (de treballadors).

Quan l’atribut és un sintagma nominal definit en una copulativa d’identificació, el pronom ho és més habitual que els pronoms el, la, els, les per representar-lo.

Aquella dona, ho era o no ho era, la teva veïna?
Aquella dona, l’era o no l’era, la teva veïna?

Amb els atributs que expressen l’origen o la pertinença a un grup, el pronom ho alterna amb en.

Ell és d’Alcoi, però jo no en/ho soc.
Ella és de segon curs, però jo no en/ho soc pas.

Amb el verb estar, utilitzem ho si l’atribut és un adjectiu i hi si és un sintagma preposicional o un adverbi:

Els pares estaven preocupats, però els fills ho estaven més.
Avui no hi estic, de broma.
Tu no hi estàs, així.

D’altra banda, hi ha un cas molt concret en què tant es pot optar pel pronom ho com el: quan els verbs aparentar i representar es fan servir com a part d’una oració que depèn d’una altra en la qual s’indica l’edat.

Té setanta anys, però no ho aparenta. (no aparenta que els tingui)
Té setanta anys, però no els aparenta. (no aparenta aquests anys)

El pronom ‘li’ i el pronom ‘els’

El plural del pronom li, de complement indirecte, no és en cap cas «lis». El verificador ortogràfic dels processadors de text admet aquest mot perquè fi- gura al diccionari, però no com a pronom, sinó com a nom d’una flor: flor de lis.

El plural de li és els, amb les variants los i ’ls, segons la posició.

Els pronoms de complement indirecte no presenten flexió de gènere: els pronoms li i els es refereixen tant al masculí com al femení.

Representació pronominal del complement indirecte singular
Heu de portar l’expedient al director	Li heu de portar l’expedient.
Heu de portar l’expedient a la directora	Li heu de portar l’expedient.
Porteu l’expedient al director	Porteu-li l’expedient.
Porteu l’expedient a la directora	Porteu-li l’expedient.

Representació pronominal del complement indirecte plural
Heu de portar l’expedient als directors	Els heu de portar l’expedient.
Heu de portar l’expedient a les directores	Els heu de portar l’expedient.
Porteu l’expedient als directors	Porteu-los l’expedient.
Porteu l’expedient a les directores	Porteu-los l’expedient.
Envia l’expedient als professors	Envia’ls l’expedient.
Envia els expedients a les professores	Envia’ls els expedients.

Combinació de ‘li’ amb els pronoms ‘el’, ‘els’, ‘la’, ‘les’, ‘ho’

En unió d’un complement directe representat pels pronoms el, la, els o les, el pronom li pren la forma hi i canvia de posició.

Proposarem l’acte a la directora / al director > L’hi proposarem.
Van donar la medalla al guanyador / a la guanyadora > La hi van donar.
Proposarem els actes a la directora / al director > Els hi proposarem.
Proposarem les decisions a la directora / al director > Les hi proposarem.

En aquest cas, els complements directe i indirecte canvien de posició: l’indirecte, que segons l’ús general ocupa el primer lloc, passa al segon, i el primer és ocupat pel complement directe. Recordem que, en unió d’un complement directe representat pel pronom ho, el pronom li ni pren la forma hi ni canvia de posició.

Proposarem això al director / a la directora > Li ho proposarem.
Proposarem això al director / a la directora > L’hi proposarem.

Cal evitar l’error freqüent de considerar que també el plural de li, és a dir, els, pren la forma hi i canvia de posició.

Proposarem l’horari als directors / a les directores.
Els hi proposarem.
Els el proposarem.

Proposarem l’actuació als directors / a les directores.
Els hi proposarem.
Els la proposarem.

Proposarem els horaris als directors / a les directores.
Els hi proposarem.
Els els proposarem.

Proposarem les actuacions als directors / a les directores.
Els hi proposarem.
Els les proposarem.

Proposarem això als directors / a les directores.
Els hi proposarem.
Els ho proposarem.

Proposem l’horari als directors / a les directores.
Proposem-els-hi.
Proposem-los-el.

Proposem l’actuació als directors / a les directores.
Proposem-els-hi.
Proposem-los-la.

Proposem els horaris als directors / a les directores.
Proposem-els-hi.
Proposem-los-els.

Proposem les actuacions als directors / a les directores.
Proposem-els-hi.
Proposem-los-les.

Proposem això als directors / a les directores.
Proposem-els-hi.
Proposem-los-ho.

Combinació de ‘li’ amb el pronom feble ‘en’

En contacte amb el pronom en, la forma normativa és li’n.

Poseu una cadira a / per a la secretària > Poseu-li’n una. (complement indirecte + complement directe)
Donarem més temps a l’aspirant > Li’n donarem més. (complement indirecte + complement directe)

També és admissible la substitució del pronom li per hi, però la primera opció és més habitual en els registres formals.

Poseu una cadira per al secretari / per a la secretària > Poseu-n’hi una.

El pronom ‘hi’ com a complement indirecte inanimat

Quan el complement indirecte és animat (persona o animal), el representem amb el pronom propi d’aquest complement, li. Si el complement és inanimat (cosa o fet), el representem amb el pronom hi, tant en singular com en plural.

No doneu puntades de peu al gos > No li doneu puntades de peu.
Heu picat molt fort a la porta > Hi heu picat molt fort.
Dedicarem una atenció preferent a qui faci una sol·licitud > Li dedicarem una atenció preferent.
Dedicarem una atenció preferent als sol·licitants > Els dedicarem una atenció preferent.
Dedicarem l’atenció necessària a la sol·licitud /a les sol·licituds > Hi dedicarem l’atenció necessària.

Ara bé, hi ha verbs com proporcionar o concedir que porten un complement indirecte inanimat que pronominalitzen amb li.

És un llibre molt entretingut; això li ha proporcionat un gran èxit.
A la seva tasca humanitària li concediren un premi.

Amb els verbs posar i dedicar aquest complement es pot representar tant per hi com per li.

Posa-hi sucre, al cafè / Posa-li sucre, al cafè.
A aquesta tasca li han dedicat molta energia / A aquesta tasca hi han dedicat molta energia.

Pronoms adverbials

Els pronoms adverbials són en (amb les variants n’, -ne i ’n) i hi. La inexistència en castellà dels pronoms adverbials equivalents a en i a hi fa que el lloc que correspon a en i hi sigui a vegades ocupat per combinacions estranyes i allunyades de les catalanes.

El pronom en

El pronom en pot representar complements directes indeterminats, quantifi- cats i, així mateix, determinacions referides al lloc des d’on s’esdevé l’acció i complements de règim preposicional introduïts amb la preposició de.

L’antecedent d’aquest complement és sempre introduïble per la preposició de.

De solucions màgiques, no n’espereu. No n’hi ha!
De Manresa no n’hem tingut cap notícia.
Ja n’hi ha prou! (de xerrameca, de perdre el temps…)
Hem anat a l’Ajuntament, i quan hi entràvem, en sortia el regidor d’Educació (de l’Ajuntament).
Els tècnics són a la reunió, però en sortiran aviat (de la reunió).
L’autobús ha anat a Argentona, però en tornarà de seguida (d’Argentona).
No ens hem recordat d’avisar-vos > No ens n’hem recordat (d’avisar-vos).

Quan hi ha dislocació a la dreta (és a dir, quan desplacem un element de l’oració a la dreta), el sintagma nominal sempre està introduït per la preposició de.

En queden tres, de melons.
En trobo pocs, de bolets.

Quan la dislocació és a l’esquerra, la preposició de és optativa.

(De) melons, en queden tres.
(De) bolets, en trobo pocs.

En canvi, quan es disloquen adjectius o sintagmes adjectivals, la preposició de és optativa tant si es tracta d’una dislocació a l’esquerra com d’una dislocació a la dreta.

(De) llesta ho era molt.
Hi va estar deu minuts ben bons, (d’) inconscient.

És un error greu ometre el pronom en quan representa un complement necessari.

Sortiran de la feina a les cinc; nosaltres no sabem quan sortirem.
Sortiran de la feina a les cinc; nosaltres no sabem quan en sortirem.
Prop d’un miler de persones encerclen el CIE de la Zona Franca per exigir el tancament.
Prop d’un miler de persones encerclen el CIE de la Zona Franca per exigir-ne el tancament.

El pronom hi

El pronom hi pot representar un complement indirecte (com hem vist als apartats anteriors), un complement de règim preposicional i un complement de lloc.

Complement introduït amb preposició

El pronom hi representa un complement preposicional, de règim verbal o no, introduït amb les preposicions amb, en o a (en el cas de la preposició a, sempre que no introdueixi un complement indirecte inanimat, com hem vist a l’apartat «El pronom hi com a complement indirecte inanimat»).

Ens ha caigut una feinada, però ja hi estem acostumats (a la feinada).
Accedirem a les peticions justificades > Hi accedirem.
Pensen sovint en els companys > Hi pensen sovint.
Doneu conformitat a la iniciativa? > Hi doneu conformitat?
Ara tenim un reglament i tothom s’hi ha d’atenir (al reglament).
Amb els inspectors hi parlarem quan tindrem els documents a punt.

Complement de lloc

El pronom hi representa el complement de lloc on s’esdevé, per on passa o cap on es produeix l’acció del verb.

Deixo el pressupost a la taula de la directora> Ja l’hi trobarà.
Ja són a la sala els vocals? > Sí, hi acaben d’entrar.
Per aquell carrer no hi solen passar camions.
No som a l’oficina, però ara hi anem.
Ja van amb l’uniforme reglamentari? Sí, ja hi van.

Com en el cas del pronom en, és un error greu d’ometre el pronom hi quan representa un complement necessari.

Ens han cridat a la reunió però no podem anar.
Ens han cridat a la reunió però no hi podem anar.
La marató ens fa córrer a tots: apunta’t!
La marató ens fa córrer a tots: apunta-t’hi!

Verbs que incorporen necessàriament el pronom hi

Certs verbs adopten un significat diferent de l’habitual quan es combinen amb el pronom hi. Així, haver, sentir, veure i tocar o ser (en frases negatives) prenen un significat propi: ‘existir’, ‘tenir la facultat de l’oïda’, ‘tenir la facultat de la vista’ i ‘tenir seny o criteri’, respectivament.

Demà hi haurà tempestes al Pirineu.
Demà haurà tempestes al Pirineu.
Hi sent poc perquè ha tingut un refredat.
Sent poc perquè ha tingut un refredat.
Si no encenem més llums, no ens hi veurem.
Si no encenem més llums, no ens veurem.
És una persona de molta edat, però hi toca molt.
És una persona de molta edat, però toca molt.
No feu cas del que us digui: no hi és tot / no hi toca gaire.
No feu cas del que us digui: no és tot / no toca gaire.

Es dona el mateix cas, també, amb caure-hi (‘recordar-se’n’), dir-hi (‘opinar’) i jugar-s’hi (‘arriscar-se a perdre’), entre d’altres.

Sabia el nom de l’autor, però ara no hi caic.
Sabia el nom de l’autor, però ara no caic.
Ha arribat el moment de dir-hi la nostra.
Ha arribat el moment de dir la nostra.
S’hi juguen la credibilitat.
Es juguen la credibilitat.

També és el cas del verb dir quan s’utilitza per a indicar que un document té escrit un text. La forma posar-hi també és adequada.

Al cartell hi diu que faran obres la setmana entrant.
En el tríptic no hi posa si l’itinerari es pot fer amb bicicleta.

Per tant, en les oracions de relatiu en què figuren aquests verbs el pronom feble és necessari.

On hi diu «contacte» hi ha de dir «contracte».
On diu «contacte» hi ha de dir «contracte».

Pleonasmes

El pleonasme és la repetició innecessària d’un element en una mateixa frase. Per un coneixement a vegades insuficient de la llengua, però també per la possible por d’ometre pronoms febles, són tan aviat absents allà on són indispensables com en trobem d’abusius on no en calen.

Acte en honor dels músics Puig, Pujol i Pujolar, dels quals se’n commemora el seu centenari.
(Triple al·lusió al mateix complement: dels quals, en i el seu.)
Acte en honor dels músics Puig, Pujol i Pujolar, dels quals es commemora el centenari.
L’aplec es farà en una esplanada on s’hi pot aparcar sense dificultat.
(Hi es refereix a l’esplanada, ja representada per on.)
L’aplec es farà en una esplanada on es pot aparcar sense dificultat.
És un fet del qual encara en paguem les conseqüències.
(Del qual i en tenen el mateix antecedent: un fet.)
És un fet del qual encara paguem les conseqüències.
Hi ha persones que la seva estratègia és generar dubtes.
Hi ha persones l’estratègia de les quals és generar dubtes.

Sovint la solució gramatical a aquest pleonasme consisteix a aplicar mecànicament la combinació el qual, amb què el missatge, tot i ser formalment correcte, s’allunya de les vies normals d’expressió. És aconsellable considerar solucions més amables.

Hi ha persones que no tenen més estratègia que generar dubtes.
Hi ha persones que no tenen cap altra estratègia que generar dubtes.
Hi ha persones sense cap altra estratègia que generar dubtes.
Vine-hi a la nostra associació!
Vine a la nostra associació!
Entreu-hi sense trucar
(Exemple d’un rètol en una porta, on és evident que el pronom hi es refereix a un lloc on ja som i que, per tant, no necessita ser indicat per cap pronom.)
Entreu sense trucar

És un error freqüent el pleonasme del complement indirecte, que modernament s’ha introduït per calc del castellà.

Van demanar-li al secretari una còpia de l’acta de la sessió.
Van demanar al secretari una còpia de l’acta de la sessió.
Tota la classe li va proposar a la professora que facilités els apunts.
Tota la classe va proposar a la professora que facilités els apunts.

Ara bé, hi ha alguns verbs que dupliquen el pronom li (o el plural els), perquè sense el pronom la construcció resulta forçada. És el cas dels verbs anomenats psicològics (agradar, molestar, preocupar, etc.), dels que expressen necessitat o obligació (tocar, caldre o fer falta) i dels verbs del tipus acudir-se, succeir, ocórrer o passar.

Aquest sopar de comiat li va agradar molt al nostre company.
Això només li passa a ell.
El canvi d’horari li preocupa al director.
Una bona defensa li farà falta a l’acusat.

També quan alterem l’ordre lògic dels elements de l’oració o quan volem emfasitzar-ne algun, escrivim el pronom feble i l’element representat pel mateix pronom.

A en Joan no li han concedit el permís que demanava.
A qui se li ocorre demanar permís per a fer això!
Als tècnics no els sembla bé la falta de planificació.
A nosaltres no ens han dit res.
A l’acte hi van assistir la presidenta i el diputat.
A l’èxit hi han contribuït tots.

De vegades convé separar amb una coma l’element representat pel pronom de la resta de l’oració.

El tens, l’informe que ens ha demanat?
D’això, no ens n’ha dit res.
No hi aneu, al carrer, que plou a bots i barrals.
No hi podrem passar, per aquí.

En aquests casos, llegim la coma com una inflexió de la veu o una pausa. (Vegeu «Focalitzacions amb pronominalització», «Anticipació del pronom feble i desplaçament a la dreta», «La puntuació i els signes de puntuació».)