La puntuació i els signes de puntuació
La puntuació està estretament relacionada amb la sintaxi: de vegades ens obliga a posar un signe de puntuació i de vegades no ens ho permet; per exemple, no podem posar coma entre el subjecte i el verb o entre el verb i els complements regits.
- û Alguns comerços del municipi, han obert els seus establiments més tard de l’hora habitual.
ü Alguns comerços del municipi han obert els seus establiments més tard de l’hora habitual.
A més de la sintaxi, hi ha altres elements que intervenen en la puntuació: la llargada i la complexitat interna de les frases, el pes de les convencions tipogràfiques i la intenció del text, que, en la llengua oral, es tradueix en l’entonació i el ritme. Un text ben puntuat permet ser llegit adaptant la respiració a la sintaxi; un text mal construït o mal puntuat no pot ser llegit correctament.
En un gran nombre de casos, l’ús dels signes de puntuació és preceptiu, perquè té relació amb el significat del text, fins al punt que un ús incorrecte pot donar a entendre al receptor un missatge erroni: no és el mateix Els estudiants, que van participar en la protesta, van ser expedientats que Els estudiants que van participar en la protesta van ser expedientats. En el primer cas, si eliminem l’incís explicatiu, obtenim Els estudiants van ser expedientats; és a dir, tots, perquè tots van participar en la protesta i, per tant, tots van ser expedientats. En el segon cas, en canvi, entenem que hi ha estudiants que van participar en la protesta i d’altres que no hi van participar, i que només els primers van ser expedientats.
Igualment, davant la incertesa de si la vicepresidenta rebrà o no rebrà un alcalde, per exemple, és essencialment diferent que ens diguin No el rebrà que No, el rebrà.
- La puntuació no és una convenció, sinó una eina d’expressió per a qui escriu i una eina d’interpretació per a qui llegeix.
- La puntuació neix amb la construcció de la frase, perquè és una representació de la sintaxi: escrivim i puntuem alhora.
- Una puntuació incorrecta pot alterar la significació i la interpretació del text.
- Ens equivoquem menys si escrivim frases més aviat curtes acabades amb punt, en lloc d’escriure llargs períodes.