Passat simple, passat perifràstic
La significació del passat simple i del passat perifràstic del mode indicatiu és idèntica: expressar accions passades i acabades. Optar per una forma o per l’altra és una mera qüestió d’estil, però sobretot de registre.
El passat simple presenta el model següent:
| cantí | perdí | sentí |
| cantares | perderes | sentires |
| cantà | perdé | sentí |
| cantàrem | perdérem | sentírem |
| cantàreu | perdéreu | sentíreu |
| cantaren | perderen | sentiren |
El passat perifràstic es construeix amb el present d’indicatiu del verb anar, que fa d’auxiliar, seguit de l’infinitiu del verb de què es tracta.
van innovar, va estudiar, vam resistir
Les formes del present d’indicatiu són:
- vaig
vas (o vares)
va
vam (o vàrem)
vau (o vàreu)
van (o varen)
De les formes que tenen dues variants, preferim la més simple.
En un registre estàndard són inadequades les formes dialectals vàreig o vai per a la primera persona del singular, i vem i veu per a la primera i segona persona del plural, respectivament.
Entre els dos temps verbals, el més utilitzat és el perifràstic. I també és el que més s’adequa al registre dels textos que habitualment emet la Diputació de Barcelona. Com a norma general, doncs, utilitzarem el passat perifràstic.
Tanmateix, si pretenem que el text tingui un grau de formalitat alt (una declaració o un acord institucional, una placa commemorativa, etc.), podem recórrer al perfet simple:
- El president donà per finalitzat l’acte.
El 1907 Enric Prat de la Riba fundà l’Institut d’Estudis Catalans.
Si ho fem, cal tenir en compte les indicacions següents:
- És preferible evitar l’alternança del perfet simple i el perfet perifràstic en una mateixa frase o paràgraf:
- û La Junta de Govern Local va aprovar el projecte executiu de la rehabilitació del centre cívic i n’encarregà l’execució a l’empresa esmentada.
ü La Junta de Govern Local va aprovar / aprovà el projecte executiu de la rehabilitació del centre cívic i en va encarregar / n’encarregà l’execució a l’empresa esmentada.
- L’ús de la primera persona del singular (cantí, perdí, sentí…) és inusual.