El punt i coma
El punt i coma (;) marca una pausa més intensa que la coma però menys que el punt. Indica una certa relació de proximitat entre els dos fragments.
Entre el punt i coma i la paraula precedent no deixem cap espai; entre el punt i coma i la paraula següent en deixem un.
Les funcions del punt i coma són les següents:
- Separa elements d’una enumeració llargs o que contenen comes.
- Hi ha tres estructures de redacció del contracte o el conveni: la tradicional, més retòrica, en què el text es basa en una frase principal i moltes de subordinades; una altra, més esquemàtica, en què el text s’estructura en apartats independents, i una altra, amb format d’imprès, amb els diferents apartats identificats amb epígrafs.
Hi han assistit la regidora de Cultura, Laura Casals; la interventora, Anna Martínez, i el secretari, Pau Jové.
Si l’últim element enumerat va precedit de les conjuncions i, o o ni, l’últim punt i coma se substitueix per una coma.
- Pot separar l’oració principal de les subordinades adversatives i consecutives, sobretot si la mateixa subordinada o l’oració principal tenen comes internes.
- Ens hi hem compromès; sapigueu, però, que no serà fàcil.
Els pares i els professors, conscients de la situació de l’escola, han fet noves propostes; per tant, aconseguiran un pacte satisfactori.
Els recursos han minvat; tanmateix, tenim la responsabilitat i la voluntat de prestar el servei.
Hem d’atendre totes les consultes; posem fil a l’agulla, doncs.
El projecte inicial tenia certs errors; ara bé, si ens asseguren que els han esmenat, el tornarem a prendre en consideració.
És intercanviable amb els dos punts, sobretot quan expressem una conseqüència.
- Hem d’atendre totes les consultes: posem fil a l’agulla, doncs.
- Separa frases estretament relacionades. La segona pot expressar un comentari, una observació o una oposició respecte a la primera.
Les famílies que hem visitat han perdut la prestació; i això és el que ara ens ha de preocupar.
A primera hora del matí, molt boirós; després, un dia radiant.