Verbs transitius i verbs intransitius
Els verbs transitius normalment exigeixen un complement directe, el qual expressa sobre què o qui recau directament l’acció del verb.
En els exemples següents els nostres representants, la cònsol, el trànsit, els clients, el farmacèutic, les seves col·laboradores i l’equip infantil són el complement directe dels verbs transitius elegir, rebre, afectar, atendre, consultar, informar i entrenar.
- Elegim els nostres representants.
El president rebrà la cònsol general d’Itàlia a Barcelona.
La concentració podria afectar el trànsit.
Han d’atendre més bé els clients.
Heu de consultar el farmacèutic.
Cada dilluns informa les seves col·laboradores.
Entrena l’equip infantil.
El complement directe pot ser substituït pels pronoms febles el, la (l’), els i les:
- Els elegim.
El president la rebrà.
La concentració el podria afectar.
Els han d’atendre més bé.
L’heu de consultar.
Cada dilluns les informa.
L’entrena.
Tot i que la regla general diu que el complement directe no s’introdueix amb la preposició a, hi ha uns quants casos en què sí que en porta (vegeu l’apartat «El complement directe i la preposició a»).
Els verbs intransitius, en canvi, no porten complement directe: Els cirerers ja han florit.
En general els acompanya un complement indirecte, que s’introdueix amb la preposició a. Aquest complement indica qui és el destinatari de l’acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència.
- Ha telefonat a la seva homòloga.
Sens dubte, aquesta decisió pertoca als seus representants legals.
El complement indirecte se substitueix pels pronoms li (singular) i els (plural), tant si és masculí com femení:
- Li ha telefonat.
Sens dubte, aquesta decisió els pertoca.
Per què és important saber si un verb és transitiu o intransitiu?
1. Per saber si el complement que l’acompanya és directe o indirecte i, per tant, si l’hem d’introduir o no amb la preposició a:
- L’editorial d’avui critica la ministra.
L’editorial d’avui critica a la ministra
(el verb criticar és transitiu)
- En les passades eleccions, el nostre candidat va guanyar el rival.
En les passades eleccions, el nostre candidat va guanyar al rival.
(el verb guanyar és transitiu)
2. Per poder triar el pronom que substitueix el complement:
- En què el puc atendre?
En què li puc atendre
(el verb atendre és transitiu)
- No li importa el resultat de l’enquesta
No l’importa el resultat de l’enquesta
(el verb importar és intransitiu)
Per a saber si un verb és transitiu o intransitiu, n’hi ha prou de consultar el DIEC2 i fixar-nos en les abreviacions que precedeixen la definició: v. tr. (‘verb transitiu’) i v. intr. (‘verb intransitiu’).
Ús absolut de verbs transitius
Hi ha contextos en què el complement directe no cal que s’expliciti perquè queda sobreentès. És el que s’anomena ús absolut del verb, i s’utilitza en els crèdits d’una publicació, una exposició, un producte audiovisual, etc.
- Organitza: Diputació de Barcelona
Patrocina: Ajuntament de Calafell
Ara bé, són preferibles les construccions amb el nom que designa l’acció o l’actor, o bé l’ús del participi.
- Organització: Diputació de Barcelona
Organitzat per la Diputació de Barcelona
- Patrocinador: Ajuntament de Calafell
Patrocinat per l’Ajuntament de Calafell
En aquesta pàgina