Tractaments protocol·laris i tractaments generals

Les disposicions i els tractaments protocol·laris estan regulats legalment per disposicions oficials. En el nostre cas la font principal és el Decret 189/1981, de 2 de juliol, que estableix les normes de protocol i cerimonial en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya, així com el Decret 459/1981, de 6 de novembre, que el modifica parcialment. D’acord amb aquesta regulació, el protocol compleix la funció de fer explícites les relacions entre els diversos nivells de les autoritats i institucions, i estableix uns determinats codis de comunicació entre aquests mateixos nivells i també amb la ciutadania.

Tal com ja han recollit altres fonts recents, la democratització administrativa, que es distingeix per una evident aproximació dels representats polítics a la ciutadania i per un clar distanciament de la pretèrita tendència a la sacralització del poder, ha portat a rebaixar les formes dels tractaments protocol·laris en alguns contextos. Així, es pot dir que el protocol és adequat i es manté especialment, tant en el registre oral com en l’escrit, quan l’escenificació és un factor important i es tracta de situacions solemnes (com ara inauguracions, premis i celebracions) o de documents d’una certa formalitat. En canvi, quan el document o la situació tenen un caràcter relativament general o una difusió molt àmplia, les administracions públiques tendeixen actualment a limitar o relaxar l’aparat protocol·lari i per això s’ha generalitzat el tractament senyor/senyora, que és independent del càrrec o categoria que s’ocupa.