La derivació

La derivació consisteix a combinar un mot existent en català amb prefixos o sufixos, que en poden matisar o canviar el significat i la categoria gramatical.

Deixant de banda els prefixos cultes grecs i llatins, aquests són els prefixos més productius:

Remarques sobre els sufixos

Sufixos verbals

Amb un substantiu i el sufix -itzar es formen un bon nombre de verbs: organitzar, caracteritzar, sistematitzar, etc. Per analogia amb aquests verbs, se’n formen d’altres que no són correctes: û aterroritzar,
û garantitzar, û improvitzar, û matitzar i û monitoritzar, en lloc de
ü aterrir/terroritzar, ü garantir, ü improvisar, ü matisar i ü monitorar (derivats de terror, garantia, improvís, matís i monitor).

Altres verbs derivats incorrectament: û col·lisionar per ü col·lidir, û decepcionar per ü decebre, û pol·lucionar per ü pol·luir, û traïcionar per ü trair,
û polimentar per ü polir, û tutorar per ü tutoritzar, û formatejar per
ü formatar…

Sufixos nominals

El sufix tradicional que, afegit a un verb, forma un substantiu que indica l’acció del verb és -ada: abraçada, bustiada, gelada, ensulsiada, esgarrapada, rentada…

Al costat de rentada, però, tenim rentatge. I és que amb els sufixos -atge, -ció, -ment, -ura i d’altres també formem substantius amb sentit d’acció, però especialment referits a operacions tècniques: alienació, impugnació, reestructuració, acordonament, ensorrament, parlament, aterratge, drenatge, monitoratge, peritatge, investidura, lligadura, soldadura (o soldatge).

Així doncs, reservem la rentada per a les activitats domèstiques i parlem del rentatge en sec, el rentatge de gasos, el túnel de rentatge, la solució de rentatge, la línia de rentatge, el rentatge a l’àcid, etcètera.

Amb el sufix -at (en castellà, -ado) no obtenim substantius d’acció: û assecat,
û buidat, û especejat, û etiquetat, û refinat, etc. En aquests casos diem:
ü túnel d’assecatge, ü buidatge d’un dipòsit o d’un aqüífer, ü línia o sala d’especejament, ü normes d’etiquetatge, ü refinatge d’olis usats, etcètera.

Amb el sufix -ada també formem substantius referits a conceptes geomètrics: alçada, llargada i amplada, derivats dels adjectius alt, llarg i ample.

Els sinònims alçària, llargària i amplària deriven dels mateixos adjectius, però amb el sufix -ària, amb el qual també obtenim fondària, grandària, grossària i gruixària (gruix).

En l’àmbit contenciós administratiu, parlem del recurs d’alçada o simplement de l’alçada.

Sufixos adjectivals

Confusions en la derivació o, simplement, el contacte amb el castellà ens poden fer cometre alguns errors, com ara els que segueixen:

• espacial / *espaial / especial

Espacial és l’adjectiu que significa ‘relatiu o pertanyent a l’espai’: orientació espacial, neurona espacial, resolució espacial, llançadora espacial, interacció espacial, tecnologia aeroespacial…

û Espaial és un derivat inexistent.

L’adjectiu especial no té res a veure amb l’espai. Simplement vol dir ‘característic, particular, peculiar’: Necessitem un permís especial.

• línia > lineal / *linial; alinear / *aliniar

Del substantiu línia no deriva linial, sinó lineal. D’aquí ve, probablement, la confusió entre ü línia / û línea, ü lineal / û linial i ü alinear / û aliniar.

L’adjectiu lineal significa ‘pertanyent a la línia’, ‘que consisteix en línies’ o ‘que sembla una línia’: perspectiva lineal, dibuix lineal, creixement lineal, gràfic lineal, erosió lineal, programa lineal, ciutat lineal…

El verb ü alinear, i no û aliniar, significa ‘situar (persones o coses) en una línia’: alinear les xifres en columnes, llibres ben alineats en els prestatges…

En l’àmbit esportiu diem que l’entrenador alinea els jugadors que han de disputar un partit o, més habitualment, comunica l’alineació d’un partit.

Finalment, en política internacional, alinear-se vol dir ‘arrenglerar-se al costat d’un gran bloc’.

No confonguem alinear amb alienar (derivat de aliè), que en llenguatge administratiu vol dir ‘fer passar a altri la propietat o el domini d’alguna cosa’: Li han estat alienades un terç de les propietats.

• rendible / rentable

Si del terme econòmic renda en diem û renta (el terme castellà), és probable que diguem û rentable, û rentabilitat i û rentabilitzar, dels quals només rentable (un adjectiu derivat del verb rentar) és un mot català: una peça de vestir rentable vol dir ‘que es pot rentar’, no ‘que rendeixi o que sigui rendible’.

Així doncs, del substantiu renda deriven l’adjectiu rendible, el substantiu rendibilitat i el verb rendibilitzar.

Derivats equivalents i derivats no equivalents

Amb els sufixos -itar i -itzar i l’adjectiu àgil obtenim dos verbs derivats amb la significació de ‘fer àgil’.

També diem indistintament: emfatitzar i emfasitzar, solitud i soledat, escassetat i escassesa, ensenyament i ensenyança, abundós i abundant, viduïtat i viudetat, grisenc i grisós, reembossar i reemborsar, autenticar i autentificar, etcètera.

En general, però, mots derivats del mateix terme amb prefixos o sufixos diferents o no són equivalents o només ho són parcialment. Per això és convenient assegurar-nos de l’adequació del derivat al concepte que volem expressar.

És el cas de l’adjectiu viari -ària i del substantiu vial, dos mots derivats de via. Viari significa ‘relatiu o pertanyent a les vies urbanes o interurbanes’. Per tant, diem:

El substantiu vial, en canvi, significa ‘caminal ample, ordinàriament amb arbres a cada costat’ i no s’accepta com a adjectiu.

Altres exemples:

• Del mot desert deriven els verbs desertificar i desertitzar, dels quals fem derivar, respectivament, els substantius desertificació i desertització, que tenen significacions parcialment diferents.

La desertificació és la transformació d’un territori en desert per causes humanes i la desertització és el procés natural de formació d’un desert.

• Tampoc no és el mateix valorar que valoritzar, ni valoració que valorització. En la gestió ambiental, la valorització d’un residu és el procés pel qual un residu o un component del residu torna a ser útil, i valoritzar és dur a terme una valorització.

• Els adjectius nutritiu i nutricional fan referència a la nutrició; però només nutritiu vol dir ‘que nodreix’. Així doncs, parlem d’element nutritiu, suplement nutritiu, valor nutritiu, substàncies nutritives, però d’anèmia nutricional, carència nutricional, desequilibri nutricional, trastorn nutricional…

• En l’àmbit del llenguatge administratiu i jurídic parlem d’òrgans decisoris, de la part decisòria o resolutiva d’un document o d’una comissió amb capacitat decisòria.

Així com decisiu, -iva significa ‘que decideix o resol’, decisori, -òria significa ‘que té poder de decidir’, especialment ‘aplicat a un fet que tot sol determina la decisió d’un procés’.

• No és el mateix una directiva que una directriu.

L’adjectiu directiu -iva significa ‘que dirigeix’: junta directiva, comitè directiu, preceptes directius…

La forma directiva usada com a substantiu es refereix a la norma bàsica que promulguen alguns organismes internacionals i que han de complir tots els seus membres.

El substantiu directriu és la línia o norma de caràcter general que guia la conducta o l’actuació d’algú o d’algun grup: