El nombre
Remarques sobre la formació del plural
-os o -sos
La major part dels noms masculins aguts acabats en -s formen el plural afegint-hi -os: país, països, embús, embussos. Depenent de com pronunciem el plural, hem d’escriure una essa (so sonor) o dues esses (so sord). En cas de dubte, podem consultar el DIEC 2. Si l’entrada del nom que busquem no diu res sobre el plural, vol dir que no hem de doblar la essa. En cas contrari, el diccionari ens especifica la forma del plural.
permís |
|
avís |
|
compromís |
|
accés | (pl. -essos) |
congrés | (pl. -essos) |
esbós | (pl. -ossos) |
Per tant, els plurals correctes són: permisos, avisos, compromisos, accessos, congressos, esbossos.
També els adjectius de dues terminacions acabats en -s fan el plural amb la terminació -os.
- convuls, convulsos
fals, falsos
amistós, amistosos
escàs, escassos
Si dubtem de la pronunciació de la essa intervocàlica i, per tant, no sabem si hem d’escriure una essa o dues, només cal consultar el DIEC. Com que l’entrada dels adjectius de dues terminacions ofereix la forma marcada (amistós -osa, escàs -assa), només cal fer el plural amb el mateix criteri.
- amistós, amistosa, amistosos, amistoses
escàs, escassa, escassos, escasses
-s o -os
Els noms masculins aguts i els adjectius acabats en -sc, -st, -xt i -ig poden formar el plural afegint -s o -os. En general, és preferible el plural acabat en -os. Les formes discos, gustos, textos i passejos són preferibles a discs, gusts, texts i passeigs.
La terminació -ig del singular es pot transformar en -j- o -tj- en el plural.
- sondeig, sondejos (com sondejar)
desig, desitjos (com desitjar)
Si dubtem entre -j- o -tj-, podem consultar el diccionari. Si el diccionari no diu res sobre el plural, significa que l’hem de fer amb -j-. En cas contrari, el diccionari ens especifica la forma amb -tj-.
mareig |
|
sorteig |
|
torneig |
|
bloqueig |
|
rebuig | (pl. -igs o -tjos) |
enuig | (pl. -igs o -tjos) |
safareig | (pl. -igs o -tjos) |
Per tant, els plurals correctes acabats en -os són: marejos, sortejos, tornejos, bloquejos, rebutjos, enutjos, safaretjos.
Hem d’evitar els errors següents:
-
Les terminacions en -e d’alguns noms i adjectius masculins acabats en -x o -xt:
- û un pretexte per no actuar en un contexte complexe
ü un pretext per no actuar en un context complex
- û document annexe; fluxe de població; grup fixe, mixte, heterodoxe, ortodoxe; ciutadà perplexe; mirall convexe, moviment reflexe
ü document annex; flux de població; grup fix, mixt, heterodox, ortodox; ciutadà perplex; mirall convex, moviment reflex
-
Els plurals en -es d’alguns noms i adjectius masculins acabats en -x o -xt.
- û pretextes per no actuar en contextes complexes
ü pretextos per no actuar en contextos complexos
- û documents annexes; fluxes de població; grups fixes, mixtes, heterodoxes, ortodoxes; ciutadans perplexes; miralls convexes, moviments reflexes
ü documents annexos; fluxos de població; grups fixos, mixtos, heterodoxos, ortodoxos; ciutadans perplexos; miralls convexos, moviments reflexos
Les formes acabades amb -es només corresponen al plural femení.
ü documentacions annexes, situacions complexes, idees fixes, comissions mixtes
-
Fer invariables alguns noms variables:
û la crisis, els parèntesi
Els noms següents són invariables en castellà, però variables en català.
l’anàlisi | les anàlisis |
la crisi | les crisis |
la síntesi | les síntesis |
la tesi | les tesis |
la dosi | les dosis |
la hipòtesi | les hipòtesis |
el parèntesi | els parèntesis |
Singulars genuïns, plurals innecessaris
Pel que fa al nombre, és obligat de recordar la interferència causada per la propensió del castellà a unes formes plurals que en català eren desconegudes i semblen del tot innecessàries. L’exemple més popular d’aquesta diferència és la referència a Nadal, festivitat en la qual el castellà fa conviure Navidad amb Navidades, amb una preferència com més va més forta per la segona forma. La festa de Nadal té aquest sol nom, i en plural només és acceptable en la referència al Nadal de diversos anys.
- Arriba Nadal.
Els nadals de la nostra infància.
En el mateix sentit, ens queixem pel soroll o pel fum, i no pels sorolls i pels fums, i evitem els productes amb sucre afegit (però no amb sucres afegits).
En sentit contrari, en català parlem de els llimbs i els cabells, per exemple, allà on el castellà només hi veu el limbo i el pelo.
També és el cas de tabac, que en català entenem que designa en general els productes procedents d’aquesta planta, i tabacos (castellà), en què diríem que cada tabac designa una varietat diferent.
La llista següent presenta unes quantes divergències més entre les dues llengües.
el paraguas | el paraigua |
las cercanías | la rodalia (la rodalia de Vilafranca; els trens de rodalia, malgrat el nom oficial de Rodalies) |
¡Felices Pascuas! | Bona Pasqua!, però més alegre que unes pasqües |
los Carnavales | el Carnaval o el Carnestoltes (només n’hi ha un cada any) |
¡Buenos días!, ¡Buenas tardes!, ¡Buenas noches! | Bon dia!, Bona tarda!, Bon vespre!, Bona nit! |
el rascacielos | el gratacel |
la quitanieves | la llevaneu |
los campeonatos mundiales | el campionat mundial (referits a una única sèrie de partits o competicions, que, parlant d’un sol conjunt, no reclamen el plural) |
los escombros | la runa |
tenemos frutas y verduras | tenim fruita i verdura |
las legumbres | el llegum |
«Padre nuestro que estás en los cielos…» | «Pare nostre que esteu en el cel…» |
un dolor de muelas | un mal de queixal |
paseando por las Ramblas | passejant per la Rambla |