Topònims no catalans

Per regla general, fem servir la forma catalana o adaptada dels topònims forans que en tenen.

• Ciutats i pobles: Àlaba, Terol, la Corunya, Osca, Saragossa, Aquisgrà, Torí, Bolonya, Brussel·les, Colònia, Copenhaguen, Milà, Londres, Hèlsinki, Pequín.
• Estats, nacions i regions: Guipúscoa, Castella-la Manxa, Astúries, Illa de França, Saxònia, Txetxènia, Cap Verd, Nova York.
• Comarques i petites regions naturals: la Vall d’Aran, els Monegres, l’Alt Millars.

Hi ha topònims que no tenen traducció en català i que es deixen, per tant, en la forma original:

• Ciutats i pobles: Huelva, Ciudad Real, Ciempozuelos, Dos Hermanas, Montecarlo, Buenos Aires.
• Comarques i petites regions naturals: Rías Baixas, el Bierzo.
• Accidents geogràfics (orogràfics i hidrogràfics): Picos de Europa, el parc de Doñana, les illes Galápagos, Grand Canyon.
• Noms de barris: Lavapiés, Chinatown.
• Noms de places, carrers i altres vies urbanes i interurbanes: Paseo de Recoletos, Quai d’Orsay, Times Square.
• En les adreces, tots els topònims (ciutats, regions, carrers, places, etc.) s’han d’escriure en la llengua i en la forma originals.

(Vegeu també el capítol «Criteris de traducció».)