Pronoms personals forts
Els pronoms personals poden ser forts o febles. Són forts: jo, mi, tu, ell, ella, si (reflexiu i recíproc), nosaltres, nos, vosaltres, vós, ells, elles i si (reflexiu i recíproc).
El pronom ‘ell/ella’ referit a objectes inanimats
El pronom ell/ella referit a objectes inanimats, tot i que és correcte, és recomanable substituir-lo quan sigui possible pels pronoms adverbials en i hi.
La utilitat d’aquests dos pronoms és visible en els exemples següents.
- Aviseu de qualsevol anomalia en la resposta o, si dubteu d’ella, escriviu-nos.
Aviseu de qualsevol anomalia en la resposta o, si en dubteu, escriviu-nos.
- Aprovada la primera Llei de normalització lingüística, la Diputació de Barcelona fou la primera administració pública a adherir-se a ella.
Aprovada la primera Llei de normalització lingüística, la Diputació de Barcelona fou la primera administració pública a adherir-s’hi.
No obstant això, és possible utilitzar el pronom ell/ella en determinats casos.
- en registres formals o en llenguatge tècnic:
Accident en cadena: conjunt d’accidents de circulació produïts, cadascun d’ells, a conseqüència d’un d’anterior.
- amb el reforç d’elements com sol o tot:
Aquesta circumstància és, ella sola, decisiva en aquest cas.
- en el complement d’una construcció partitiva, introduït per la preposició de:
Cal revisar diferents documents, la majoria d’ells / la majoria administratius.
- en textos formals, quan els complements no poden ser substituïts per cap pronom feble.
Com a pronoms reflexius forts de tercera persona hi ha tant els pronoms ell, ella, ells, elles com el pronom si (que és preferible en subjectes inanimats). És obligatori que vagin acompanyats del reforç de mateix quan l’antecedent del reflexiu és inanimat:
Aquestes portes s’obren per si mateixes / elles mateixes quan t’hi acostes.
En aquesta pàgina