El gènere

Pel contacte entre llengües, la força de la llengua més forta en nombre de parlants i vies d’expansió fa que moltes de les seves característiques passin a la llengua amb menys recursos. El gènere gramatical dels noms n’és un cas, i per procurar evitar els errors més comuns, en donem una llista, no pas completa però sí orientativa.

Noms masculins (cat.)	Noms femenins (esp.)
els afores	las afueras
un avantatge	una ventaja
el bacteri	la bacteria
el batent	la batiente
el canal (‘via navegable’), però la canal (‘canonada’)	el canal (o la canal)
el compte	la cuenta
el corrent	la corriente
el costum	la costumbre
el deute	la deuda
el dubte	la duda
un enzim	una enzima
un escafandre	una escafandra
un escaire	una esquadra
un estratagema	una estratagema
el front	la frente (o el frente)
el full (de paper, d’un llibre)	la hoja
el llegum	la legumbre
el llum	la lámpara
el nas, els narius	la nariz, las narices
un orde (‘persones unides per una regla’)	una orden
el pebre	la pimienta
el pendent	la pendiente
el pols	la sien
el riure	la risa
el senyal	la señal
el suggeriment	la sugerencia
el tèrmit	la termita

Noms femenins (cat.)	Noms masculins (esp.)
una allau	un alud
una anàlisi	un análisis
la calor	el calor (o la calor)
la dent	el diente
una esplendor	un esplendor
la fi (‘acabament’), però el fi (‘propòsit’)	el fin
la icona	el icono
la nespra	el níspero
una olor	el olor
la pols	el polvo
les postres	el postre
la resplendor	el resplandor
la resta	el resto
la síncope	el síncope
la síndrome	el síndrome
la son (‘ganes de dormir’), però el son (‘acte de dormir’)	el sueño
la suor	el sudor
la xocolata	el chocolate
la vall	el valle