Masculí/femení; singular/plural

En alguns àmbits, l’assimilació dels termes sexe i gènere ha originat la percepció que la forma masculina exclou les dones, fins i tot si la referència no es fa a cap persona o persones específiques.

A totes les llengües romàniques moltes categories nominals presenten quatre formes diferents, d’acord amb l’oposició de gènere establerta entre el masculí i el femení i l’oposició de nombre establerta entre el singular i el plural (alt/alta; alt/alts).

En aquestes oposicions, un dels termes de l’oposició és el no marcat, i l’altre, el marcat. En l’oposició de gènere alt/alta, alt és l’element no marcat, i alta el marcat (amb la marca –a); i en l’oposició de nombre alt/alts, alt és l’element no marcat i alts (amb la marca –s) és el marcat.

El terme no marcat presenta una distribució més àmplia i en contextos genèrics es pot emprar amb un significat extensiu que inclou el del marcat. Sovint, a més, és el terme sense marca flexiva específica. Els termes marcats, en canvi, no poden incloure els no marcats.

És a dir, el nom masculí plural llops pot designar un grup heterogeni de mascles i femelles, però el nom femení plural llobes només pot fer referència a un grup de femelles.

Igualment, si en la presentació d’un llibre qui el prologa es refereix al «llibre que el lector té a les mans», no hauríem d’entendre que amb el nom masculí singular es pretén excloure les lectores de l’obra, com tampoc no hauríem d’entendre que s’adreça a un sol lector, a una sola persona, sinó a tots els possibles lectors.

A El gos d’atura és molt viu i intel·ligent utilitzem els termes no marcats —el masculí i el singular—, perquè ni ens referim a un gos concret ni distingim entre gossos i gosses, sinó que únicament ens referim a la raça.