Les locucions causals ‘degut a’ i ‘donat que’
El participi degut, deguda pot funcionar com a adjectiu i també pot anar seguit d’un complement encapçalat per la preposició a.
- L’import degut es farà efectiu el mes vinent
L’avaria és deguda a la falta d’inversions
L’èxit va ser degut a la feina dels organitzadors
L’increment de la participació és degut a la credibilitat de l’entitat
En tots els casos el participi concorda amb el nom al qual es refereix.
Tot i que l’expressió degut a no és genuïna i fins a l’aparició de la Gramàtica de la llengua catalana de 2016 es considerava incorrecta amb valor causal (No han arribat a l’hora degut al mal temps), ara la gramàtica entén que l’ús més freqüent en masculí singular ha acabat convertint aquesta expressió en una locució causal equivalent a a causa de o perquè.
Precedeix un sintagma nominal o una oració encapçalada per el fet:
- El servei de la L4 es va suspendre degut al descarrilament d’un tren.
Degut al fet que va descarrilar un tren, el servei de la L4 es va suspendre.
La circular pot variar degut a possibles canvis legislatius.
Degut al fet que no s’ha interpretat correctament la circular, ara s’han d’atendre moltes reclamacions.
Al costat d’aquestes construccions possibles, en tenim d’altres que són més directes i concises:
- El servei de la L4 es va suspendre pel descarrilament d’un tren.
El servei de la L4 es va suspendre a causa del / per culpa del descarrilament d’un tren.
El servei de la L4 es va suspendre perquè va descarrilar un tren.
La circular pot variar a causa de / per raó de possibles canvis legislatius.
Atès que / Com que no s’ha interpretat correctament la circular, ara s’han d’atendre moltes reclamacions.
Es considera que el participi donat, com els participis vist i atès, forma una locució causal seguit de la conjunció que.
Així doncs, les locucions atès que, vist que i donat que són equivalents.
Atès que / Vist que / Donat que ens hem d’ajustar a les limitacions pressupostàries, el projecte s’ha de replantejar.
També equivalen a tenint en compte que o considerant que.
Generalment, apareixen anteposades, però també poden emprar-se posposades o inserides en l’oració principal:
- Els impulsors del projecte, atès que hi havia un cert malestar, han decidit renunciar-hi.
Han suspès el projecte, donat que no hi ha prou pressupost.
Posat que no té valor causal.
- Posat que avui no han arribat a un acord, demà tornarem a negociar.
Com que / Atès que / Vist que / Donat que avui no han arribat a un acord, demà tornarem a negociar
Donat que no té significat condicional. Si volem expressar una condició fem servir la conjunció si o les locucions posat que, en (el) cas que o si de cas.
- Donat que avui no s’arribi a un acord, demà tornarem a negociar.
Si avui no s’arriba a un acord, demà tornarem a negociar.
Posat que avui no s’arribi a un acord, demà tornarem a negociar.
Els participis atès, vist i donat + nom es fan servir amb el sentit de ‘considerant’ i han de concordar amb el nom que determinen:
Ateses / Vistes / Donades les limitacions pressupostàries, els impulsors del projecte van decidir suspendre’l.
En llenguatge administratiu i jurídic no són recomanables ni donat que ni donat + nom. Quan introduïm una consideració o un argument, atès que i atès + nom són les construccions adequades.
- L’empara legal per a reconèixer la condició d’associació interessada prové del mateix article 31, donat que l’interès legítim d’aquestes associacions és inqüestionable.
L’empara legal per a reconèixer la condició d’associació interessada prové del mateix article 31, atès que l’interès legítim d’aquestes associacions és inqüestionable.