Els signes d’interrogació i admiració
El signe d’interrogació (?) marca preguntes directes. El d’admiració o exclamació (!) reflecteix una entonació que pot expressar sorpresa, admiració, perplexitat, queixa, amenaça, etcètera.
D’acord amb la recomanació de l’Institut d’Estudis Catalans, que té en compte la tradició i la pràctica de les llengües veïnes (italià, portuguès, francès, anglès, alemany, etc., a excepció del castellà), usem els signes d’interrogació i d’admiració només al final de l’oració.
- Com hem d’emplenar el formulari de sol·licitud?
Quina gentada que hi ha al teatre!
Entre parèntesis, els signes d’interrogació i admiració expressen dubte, incredulitat o ironia respecte a la seqüència precedent.
- És l’últim (!) Nadal de la crisi.
És l’últim (?) Nadal de la crisi.
En les oracions parcialment interrogatives, separem amb una coma la part no interrogativa de la que sí que ho és.
- Si no arriben a un consens, quines alternatives hi ha previstes?
Abans dels signes d’interrogació i admiració no hi va cap espai en blanc.
- Presentarà la moció ? No vol fer marxa enrere !
Presentarà la moció? No vol fer marxa enrere!
Si els signes d’interrogació i admiració coincideixen amb un punt, se suprimeix el punt. Si la frase continua, sí que hi posem coma o punt i coma.
- On són?.
On són?
- Aquestes són les cinc preguntes: qui?, què?, on?, quan? i per què?
Amb un signe n’hi ha prou.
- No heu acabat els deures????
No heu acabat els deures?
- Apunta-t’hi!!
Apunta-t’hi!