Altre, un altre, d’altres
L’indefinit altre pot funcionar com a adjectiu i com a pronom i, en general, s’utilitza posposat a un article, definit o indefinit.
- Ho comunicaran una altra vegada (adj.)
Dona-me’n una altra (pron.)
Té altres / unes altres intencions (adj.)
L’altra part proposarà unes altres clàusules / altres clàusules (adj.)
En alguns casos l’omissió de l’article constitueix un error.
- û No van venir els representants convocats, sinó altres.
ü No van venir els representants convocats, sinó uns altres.
- û Altre convidat a l’acte va ser el professor Romeu.
ü Un altre convidat a l’acte va ser el professor Romeu.
La construcció altres + numeral amb valor additiu (equivalent a més) no és adequada en català. Sí que ho és si canviem l’ordre i posem l’indefinit altres darrere del numeral (numeral + altres + nom).
La forma més genuïna, però, és fer servir la construcció numeral + més.
- û Per a respondre, el tribunal us concedeix altres dos mesos.
ü Per a respondre, el tribunal us concedeix dos altres mesos.
ü Per a respondre, el tribunal us concedeix dos mesos més.
- û La víctima anava amb unes altres tres persones.
ü La víctima anava amb tres altres persones.
ü La víctima anava amb tres persones més.
Les formes uns altres, altres o d’altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit.
- El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i altres publicacions oficials s’editen cada dia.
El Butlletí Oficial de la Província de Barcelona i d’altres publicacions oficials s’editen cada dia.
Aquestes tres formes també poden fer la funció de complement directe amb el nom explícit:
- Tenim uns altres llibres.
Tenim d’altres llibres.
Ara bé, en els casos de pronominalització amb el pronom feble en, s’usa només d’altres o uns altres (i no altres).
- Tenim aquests llibres, però ens en portaran uns altres.
Tenim aquests llibres, però ens en portaran d’altres.
- Aquests llibres no ens interessen. Ensenyeu-nos-en uns altres.
Aquests llibres no ens interessen. Ensenyeu-nos-en d’altres.
La preposició de és igualment obligatòria davant d’adjectius qualificatius o possessius que fan d’atribut del pronom en o d’un element sobreentès.
- Tenim expedients arribats fa poc i molts altres de més antics.
Hem rebut l’escrit del secretari i un (altre) de vostre.
Un home mort i un (altre) de ferit.
Observem en aquest últim exemple un cas en què podríem prescindir de altre per tal com la partícula partitiva de ja ens indica l’antecedent a què ens hem de remetre.
L’exemple següent presenta un d’altres que, si bé seria aconsellable, aquí topa amb la preposició de que trobem a continuació, aquesta sí imprescindible. En aquest cas és preferible no fer precedir altres de la preposició, que limitarem a l’adjectiu anteriors referit a dades.
- ü Envieu-nos les dades sol·licitades i, si en teniu, altres d’anteriors.
û Envieu-nos les dades sol·licitades i, si en teniu, d’altres d’anteriors.
La falca entre d’altres, que trobem tan habitualment per a indicar un vague etcètera (Estudiarem, entre d’altres, la matriculació als cursos), hauria de ser evitada, sobretot per imprecisa. En lloc seu és preferible entre altres coses / punts / aspectes / temes, etcètera.
La combinació a d’altres, amb què sovint s’intenta evitar la combinació a altres, ni tan sols es produiria si, en el cas de locatius, ens regíem per l’ús normal de a i en davant d’indeterminats: Una entitat activa en altres municipis, millor que a d’altres municipis. (Vegeu l’apartat «Preposicions i locucions preposicionals».)
Una altra vegada / altra vegada
L’indefinit altre pot aparèixer sol en singular o precedit de un amb noms com vegada, volta, cop o pic en expressions que tenen el sentit de ‘de nou, novament’.
- (Una) altra vegada!
Ho hem repetit (una) altra vegada.
En aquesta pàgina